La màquina de fabricar independentistes en què s'ha convertit la direcció central del PP s'ha mantingut fidel al guió fins i tot davant de la líder del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que dilluns passat va obtenir una resposta pitjor que freda quan va anar a presentar la seva recepta per a la "qüestió catalana": una reforma del finançament de l'autonomia basada en la singularitat, el respecte a l'ordinalitat -que la solidaritat no converteixi les regions receptores en més riques que les donants- i el caràcter finalista de les transferències; és a dir, que financin projectes concrets i controlables, i no caixes generals de lliure disposició. Aquest model no és cap invent del cap de setmana, sinó el que el PPC va aprovar en el darrer congrés i va defensar a la campanya de les eleccions al Parlament català celebrades el novembre de l'any passat. Per a les opcions sobiranistes -independentistes o confederals- i fins i tot per als advocats del pacte fiscal a la manera basca, és una proposta insuficient, però per al PP espanyol ha demostrat ser excessiva. Tanmateix, Camacho espera que la cúpula del partit reflexioni i s'adoni que pot perdre el contacte amb sectors importants de l'economia catalana. Un dels obstacles és que Rajoy, Cospedal i tota la resta són presoners de la seva pròpia propaganda i dels falcons de la dreta mediàtica que no els deixen de petja. I un altre obstacle és que els barons regionals de les autonomies receptores no volen que s'alteri un sistema que els beneficia. En canvi, que els devastats governs de València i les Illes Balears, tant o més maltractats financerament que Catalunya, també s'hi girin d'esquena, només s'entén des d'apriorismes ideològics. A Catalunya, l'episodi ha estat vist com l'enèsima confirmació que a Madrid no entenen o no volen entendre res de res, i aprofundeix la convicció que no serà possible trobar una fórmula negociada per realitzar la consulta. Cal estar tanmateix atents: s'apropen una reforma fiscal i la revisió quinquennal del sistema de finançament autonòmic, i el que comptarà serà el que s'hi proposi.