Cada vegada és més evident que l'actual model territorial, és a dir, el model autonòmic que recull l'actual Constitució, ja no serveix per donar resposta al reconeixement cultural, nacional, competencial i financer del poble de Catalunya. Fa temps que des de Madrid no es reconeix i no es respecta com caldria la nostra identitat, la nostra singularitat, la nostra llengua, els nostres sentiments.

Els avenços del període democràtic, amb la Constitució vigent, han comportat un estat de benestar, sense conflictes, i la consolidació d'un model democràtic de llibertats pels ciutadans. Però per a una part de la societat de la resta de territoris d'Espanya, encara no es reconeix, ni es respecta, ni el fet diferencial i singular de Catalunya; ni els seus sentiments culturals i nacionals. Això està desembocant en un distanciament en les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya. I si no reaccionem ràpid no serem a temps de reconduir-ho. Personalment, crec que val la pena seguir lluitant per la convivència i, al mateix temps, cal demanar el reconeixement que correspon a Catalunya i una nova relació amb la resta de territoris d'Espanya.

Ara, més que mai, cal diàleg, lideratge, seny, compromís i responsabilitat. Ens cal encetar una segona transició política que resolgui algunes de les qüestions pendents des de la transició política que es va esdevenir després de la mort de Franco. Cal repensar el model territorial, la justícia, la democràcia participativa i la monarquia.

Arribats aquí, i fruit dels diferents atacs a Catalunya -com ara la sentència de l'Estatut al 2010, la persistència d'un model de finançament insuficient, els atacs a la llengua i els atacs a les diferents competèn?cies- els ciutadans i ciutadanes del nostre país demanen una transformació. I aquest clam no es pot obviar. La ciutadania exigeix un canvi que ha d'esdevenir una nova relació entre Catalunya i la resta dels territoris d'Espanya.

Aquest canvi ha de suposar la convocatòria d'una consulta, o un referèndum, perquè la ciutadania es pronunciï. Una consulta com a element bàsic de la democràcia. Una consulta que cal negociar amb el govern central i que, amb voluntat política, es pot fer sense apartar-nos de l'àmbit legal que delimita la Constitució. Cal negociar i si s'han de canviar lleis, les hem de canviar.

En aquest context, només tenim dues opcions: o la independència o una alternativa que ens condueixi a un nou estatus per a Catalunya i determini les raons d'una nova relació amb Espanya garantint el reconeixement de la nostra identitat nacional, amb més competències, més lleialtat, més respecte, un compromís més ferm i un millor finançament.

Estem en un moment molt complicat i greu per a molta gent. L'atur ha pres una dimensió esfereïdora; s'encadenen els problemes derivats de la pobresa i el drama de l'habitatge és desolador. És per això que la gent demana respostes. Els problemes de la gent d'avui requereixen una resposta política majúscula. Hem de fer compatible la reclamació d'un nou estatus per a Catalunya i amb la nostra obligació d'estar a prop de la gent que ho passa malament per donar solucions als seus problemes. I això és tan o més important que la qüestió nacional. Una cosa no pot treure l'altra.

En aquests moments difícils cal fer un esforç pel diàleg, el consens i deixar les postures maximalistes. La reivindicació no pot ser mai una imposició. Cal trobar punts de convivència, de respecte, de transparència i de compromís pel país. Un compromís que passa per no posar en perill la cohesió social i la convivència, que ha costat tants anys i tants esforços.

Per als socialistes catalans, la garantia de la cohesió social, la convivència, el reconeixement que correspon a Catalunya és possible a través d'una reforma constitucional, que respecti la nostra identitat, que garanteixi la nostra singularitat nacional i cultural i que ens asseguri un millor finançament. Això no és fàcil, però és la garantia per mantenir la cohesió social i el reconeixement de la nostra realitat com a nació.

La Catalunya de tots i per a tots demana respostes dels polítics per sortir de la crisi econòmica i garantir l'estat del benestar. Però també ens demana una reivindicació d'un sistema de finançament més just i del respecte i del reconeixement que mereixen la nostra peculiaritat, la nostra cultura, la nostra llengua. Encara som a temps d'afrontar la realitat amb la voluntat de buscar solucions per aconseguir un nou estatus per a Catalunya i no posar en perill la cohesió social i la convivència.