Es manté la tendència que apuntaven altres sondejos: terratrèmol al mapa polític català. La darrera enquesta del CEO, organisme oficial de la Generalitat, ho confirma: ERC fa el sorpasso i supera CiU en intenció de vot a les eleccions autonòmiques. I això que Artur Mas va guanyar el debat de política general, segons la mateixa enquesta. No és estrany, si pensem que el suposat cap de l'oposició en realitat li va fer un paper d'acompanyant. CiU i ERC han unit forces al Parlament per mantenir viu l'absurd que designa Oriol Junqueras com a cap de l'oposició, malgrat el pacte de fidelitat que l'uneix al govern. Al debat, Junqueras l'hi va posar fàcil a Mas, i a canvi Mas es va passar l'estona donant-li la raó. I de cara a l'opinió pública, ERC és un partit que no ha volgut aprovar els pressupostos fins que el govern no s'ha compromès que no contindrien retallades noves. La seva tradicional habilitat per sortir a la foto en els moments afirmatius i desaparèixer a l'hora de les negativitats li dóna fruit. Capitalitza el sentiment independentista -l'atractiu innegable d'allò autèntic- i no pateix el desgast de qui administra cabals minvants. El resultat és el que diuen les enquestes; segons aquesta darrera, un 21,5% dels que van votar CiU el novembre passat ara votarien ERC. Els convergents tenen una retenció de vot del 55% i Esquerra la té del 80%.

Més malament ho tindrien el PP i el PSC, que no tenen assegurada ni la meitat dels vots de fa onze mesos. El PP mostra una fuga important cap a Ciutadans, i els electors perduts del PSC se submergeixen en el desconcert, amb una gran proporció d'indecisos i amb pèrdues en totes direccions, tot i que cap a ERC més que cap al PP o cap a C's.

Si aquesta i altres radiografies es convertissin en resultat electoral, tindríem un nou bipartidisme imperfecte dominat per dos partits sobiranistes, i es consumaria la substitució del PSC per ERC com a gran partit del centreesquerra.

Però encara han de passar coses abans de la data prevista per a les properes autonòmiques. Hi ha europees d'aquí a set mesos, municipals d'aquí a un any i mig i generals espanyoles d'aquí a dos anys, i dins de l'any vinent s'ha de convocar una consulta o bé donar moltes explicacions del perquè no es convoca. Els grans canvis que es produeixen en menys d'un any tenen poca solidesa; només si persisteixen de tropell en tropell, i n'hi haurà uns quants, podrem parlar del mapa d'una nova era.