Una anècdota que mostra la situació actual: un treballador de gran superfície de Barcelona comenta que el turisme de creuers els salva els resultats. Els dilluns i els dimarts, els turistes dels vaixells compren allò que els locals han deixat d'adquirir fa temps. El turisme de creuer, segons les previsions, creix un 15% anual, i és una rampant indústria a tenir en compte.

A Barcelona es construirà una nova terminal al port per ubicar aquests grans monstres que transporten fins a 4.500 viatgers, amb ganes de descobrir món. El pastís, que té Barcelona com a epicentre, també ha de repercutir a casa nostra, perquè localitats com Palamós o Roses són interessants per fer escala i tastar els encants de la Costa Brava i augmentar la indústria turística tocada per la crisi. Vegin que per augmentar els viatgers de la T2 de l'aeroport de Barcelona, Ryanair elimina un bon nombre de vols a Girona. Creiem la propaganda de la Catalunya-ciutat, un concepte noucentista agafat pel pujolisme i el postpujolisme si les infraestructures són centralistes? El 2010, segons dades de l'Idescat, el Barcelonès i les tres comarques que l'envolten concentren el 67% de l'economia catalana, que ha caigut 3,5 punts en dos anys. Quina deu ser la caiguda de la riquesa el 2013? El Barcelonès té unes 14 vegades més Producte Interior Brut que el Gironès, la nostra comarca més potent, amb 5.075 milions d'euros. I terres com el Baix Empordà, que perd el 4,41% del PIB, o la Garrotxa, que perd el 3,58% de riquesa, mostren el pes de la crisi. Si no es planifiquen iniciatives a comarques, el gran centre ho absorbirà tot.