L'unionisme, dit també espanyolisme, constitucionalisme o federalisme -i per molts considerat una forma de colonialisme- ha quedat ben retratat. Després de tant pregonar la "majoria silenciosa", resulta que aquesta majoria -que ha manat més de 40 anys i té tot l'Estat, la policia, els mitjans i fins l'exèrcit al darrere-, ha reunit quatre gats en el seu dia nacional. Ha estat, clarament, un desastre: el Partit Popular i Ciudadanos volien que la concentració espanyolista del Dia de la Hispanidad i de la Raza a Barcelona fos espectacular i ho ha estat, però pel seu fracàs, sense pal·liatius. Ni tan sols portant autocars amb gent de tot Espanya han pogut aplegar més de 30.000 persones -xifra força generosa facilitada per la Guàrdia Urbana-, i s'han quedat, si fa no fa, com l'any passat. I si fossin 100.000, exactament el mateix. I això que tot el nacionalisme espanyol -caspós, antiquat i fins violent- hi estava reunit: PP i Ciutadans manifestant-se al costat d'organitzacions feixistes i racistes- que estarien prohibides en qualsevol país democràtic, com Falange Española, España 2000, Plataforma per Catalunya, el neonazi Casal Tramuntana del barri del Clot de Barcelona, banderes de la dictadura, salutacions feixistes al costat d'Alícia Sánchez-Camacho mentre sonava l'himne espanyol... Una bandera i uns himnes que ja utilitzava Franco, imposats a Catalunya per la força de les armes. Caspa i més caspa. Encara que es vesteixi amb la "modernor" de Ciutadans: rasques una mica i hi surt la cabra de la legió.
Heus aquí el que aplegava els que estan a favor de la subjecció colonial de Catalunya, com el PP o Ciutadans, PxC i tutti quanti: el 9 d'octubre passat publicava Falange Española aquest anunci a la premsa de Madrid: "FE de las JONS de Madrid organiza un viaje a la concentración del 12 Octubre en Barcelona por la unidad de España y contra el separatismo, promovida por el Movimiento Cívico 12 de octubre, que tendrá lugar a partir de las 12 del mediodía en la Plaza Cataluña de Barcelona. Si quieres venir con nosotros desde Madrid, para apoyar a nuestros camaradas catalanes que también asistirán, escríbenos para apuntarte a...". A més, per internet (tot i que aquestes fonts no solen ser fiables) hi havia manuals de com ocultar artefactes d'atac en llocs poc publicables o com tustar a los "perros y cobardes catalanes", que s'aniria a menjar en un restaurants on no hi hagués res escrit en català (cosa ben fàcil, altrament!), etc. Realment ha estat molt dur per a aquesta gentussa totalitària haver-se hagut d'empassar l'èxit espectacular de la Via Catalana amb la participació certificada per l'Official World Record de dos milions de persones. Sobretot pel fet de veure que contra aquesta evidència democràtica només hi poden oposar la violència del poder de l'Estat sobre el "territorio asimilado" -com consta en un famós mapa d'Espanya del s. XIX-.
