La Unió Europea ha dissenyat un Pla d'eficiència energètica (2011) i una nova directiva d'eficiència energètica (DEE 2012), amb els quals vol establir l'obligació de crear un marc de referència d'estalvi, promoure una acció exemplar al sector públic, crear incentius per a PIMES i consumidors, aconseguir una major eficiència en la generació elèctrica... en definitiva, el que es vol o pretén es fomentar la construcció d'edificis més eficients i impulsar la rehabilitació del parc d'edificis existents. I per tant, si es crea un registre d'edificis en què la base és el criteri energètic, s'està davant d'un primer pas importantíssim per poder aconseguir la finalitat proposada, que es ni més ni menys que els edificis siguin de consum quasi zero. La data prevista per a aquesta fita és el 31 de desembre de 2020, per als edificis nous, i per als edificis de l'Administració, el 31 de desembre de 2018.
Un paper destacat, i jo diria que cabdal, el tenim els tècnics, enginyers i arquitectes, que dissenyarem els edificis del futur, amb un repte i un deure importantíssim envers la societat: aconseguir uns edificis sostenibles energèticament. Hi ha estudis que ens diuen que els edificis són responsables de més del 40% del consum final d'energia i de prop del 36% de les emissions de la Unió Europea. A Catalunya, pel que fa el consum d'energia, a l'any 2009, l'electricitat, gas i derivats del petroli van representar prop del 98% del consum total i només un 2% provenien de la solar o biomassa. En una llar catalana el consum d'energia es distribueix de la següent manera: calefacció, un 42,60%; aigua calenta sanitària, un 19,50%; cuina, un 10%; llum, 7%; nevera, un 5,10%; stand-by, un 3,30%; electrodomèstics (rentadora, assecadora, rentaplats, TV), un 6,60%; aire condicionat, un 1,30% i diversos, un 4,60%.
Les dades de les certificacions energètiques dels habitatges que fins ara s'han fet donen que un 50% tenen la qualificació E, un 35% la F o G, és a dir, que un 85% tenen les menys eficients, i només un 15% estarien en la banda més eficient. (Cal dir que segur que estem parlant d'habitatges dels 60 als 80, que en una gran proporció és la part més important del mercat de lloguer o venda actual). Hem de ser conscients que les normatives d'aïllaments tèrmics tenen una mica més de 30 anys, i per tant, hi ha molts edificis sense.
El sol fet d'elaborar una certificació d'eficiència energètica a un edifici no l'afecta en res. Continua sent el mateix edifici amb les mateixes parets, finestres, caldera, sostres, etc. Al consumidor, pel fet que li donin un paper amb una lletra, tampoc l'afecta gaire, ja que l'edifici és el mateix, només li dóna informació. Però aquesta informació és necessària, diríem vital, perquè l'Administració pugui elaborar i dissenyar els plans oportuns per tal de millorar la situació, i dotar-los de les partides pressupostàries corresponents (ajudes directes, préstecs o crèdits a baix interès...).
Per desgràcia, avui per avui, la demanda general és un paper que tingui una lletra i estigui signat per un tècnic competent, per poder complir la llei, en definitiva, es converteix en un mer formulisme. A pràcticament ningú li interessen les mesures proposades per millorar l'edifici. El consumidor ho veu com un impost més que s'ha inventat l'administració per donar feina als enginyers i arquitectes, en època de crisi.
En canvi, si millorem l'eficiència energètica de l'edifici, sí que afectarà l'edifici i el consumidor. Si l'edifici l'estem projectant o rehabilitant de forma que sigui ?ener?gèticament eficient (consum zero) i el construïm tal com l'hem dissenyat, sí que l'afectarà; ja que els sistemes constructius no podran ser qualsevol, els controls de qualitat seran més acurats i el resultat final serà millor. I amb un edifici així, al consumidor sí que l'afecta l'eficiència ?ener?gètica, ja que el seu consum d'energia disminuirà i per tant també ho farà el seu cost (sempre i quan no augmentin els ?preus de tarifa) i millora la seva qualitat de vida. Però si no hi ha una pedagogia molt important, tampoc els afectarà gaire, ja que una gran majoria continuaran triant l'edifici en funció d'altres paràmetres que no són els energètics (preu, situació, superfície, etc.).
L'eficiència energètica el que segur que fa és disminuir la dependència del país de les energies que provenen de l'exterior, amb la qual cosa Catalunya pot ser més independent en aquest aspecte, ja que en no tenir recursos energètics naturals de gas, de petroli... som un país dependent energèticament, i per tant, si disposem d'edificis més eficients, la nostra dependència disminuirà.
La pedagogia és la tasca o missió important de l'Administració, sense una acció contundent a nivell de tots els processos educatius no aconseguirem que les generacions actuals i futures apostin i valorin que l'eficiència energètica és un valor afegit a l'hora de la tria.
Des del CETIG sempre hem apostat per la formació, i per tant seguint la nostra filosofia s'està fent en l'àmbit de l'eficiència energètica: Una formació que vol dotar la societat de tècnics capaços de donar solucions i d'aportar valor afegit en les seves actuacions i no simplement tècnics que redacten documents per donar compliment a un tràmit administratiu sense cap valor pràctic. I on es poden trobar aquests tècnics?: A la pàgina inicial de la web del CETIG, de lliure accés, hi ha un requadre a la part superior dreta que posa ICAEN Registre de certificadors; entrant en aquest requadre es desplega tot el llistat dels ETIS que s'han registrat. El Col·legi, si fa la revisió (segell de verificació), dóna fe al consumidor que qui emet i signa el document és un tècnic habilitat i respon dels seus actes amb una pòlissa de responsabilitat civil, entre d'altres.
Com a conclusió final, podem establir que si es fa una pedagogia adequada, es contracten tècnics professionalment formats i s'aplica correctament la legislació, l'eficiència energètica afectarà en el futur tant els edificis com els consumidors: reduint el consum dels edificis i millorant la qualitat de vida dels seus consumidors.
