Socialistes, peperos i altres males herbes "no nacionalistes", però també alguns independentistes, comparen sovint, per bé i per mal, la situació de Catalunya amb la d'altres nacions sense estat. I, encara pitjor, al PSOE-PSC comparen Catalunya amb Baviera, cosa que demostra una autèntica ignorància -sinó mala fe- de com aborden el fet nacional: Baviera és una regió alemanya, no té cap llengua diferent que calgui defensar i per tant, en principi, no és subjecte d'independència. També hi ha catalans, val a dir, que barregen Catalunya amb la Padània, Andalusia o Sicília, amb situacions que no tenen res a veure amb la nostra.

Què té a veure Catalunya amb Flandes, Escòcia, el Quebec o Euskadi? Doncs que són nacions que cerquen ampliar la seva llibertat, i aquest potser és l'únic element comú. Fora d'això, són situacions radicalment diferents. Tant Escòcia com el Quebec o Flandes tenen plenament reconeguda, tant localment -per part dels mateixos estats-, com internacionalment, el seu subjecte nacional, la seva identitat i la seva presència al món i en diverses instàncies. Fins i tot Euskadi és reconegut per Espanya amb un sistema financer propi -que quasi el converteix en un estat- i és conegut i reconegut com a poble arreu del món. No em feu dir per què!

Res d'això passa amb el nostre país. En el procés cap a la llibertat -i d'això molts catalans no en són conscients- té l'enorme problema que Espanya l'ha fet desaparèixer, literalment, del mapa. Parleu de Catalunya a un ciutadà d'Itàlia, del Marroc, de l'Índia, del Brasil o de qualsevol altre lloc del món, i no us en sabran donar raó, ni mai han sentit aquest nom, o no saben el què significa, i res de les seves aspiracions. I si en saben alguna cosa -com en el cas de França, Itàlia o Alemanya, i fins i tots als turistes que ens visiten d'aquesta procedència-, encara és pitjor, que associen, directament, les aspiracions catalanes a voler imposar un "dialecte" (Itàlia), a voler disgregar una espècie d'unitat divina -que també pertoca a ells- (França) o som titllats, directament, de "nacionalistes", que per als alemanys vol dir nazis.

A ulls del món, Barcelona és la capital més atractiva d'Espanya, i així els souvenirs turístics barregen el trencadís de Gaudí amb les ballarines de flamenc i els toreros, o només cal anar a qualsevol botiga d'aquesta mena, o a les àrees de l'autopista, per veure-ho, i el Barça potser encara és més "patriòtic" que el Madrid, ja que utilitza la bandera espanyola doblada i quadriplicada. I us asseguro que això no és cap caricatura. Quan vas pel món o a internet, has de dir que ets de Barcelona, ja que si dius que ets de Catalunya és un país inexistent a Internet, mentre qui hi ha Escòcia i el Quebec, i al Facebook, per ordre del Reino de España, ni tan sols hi puc posar que sóc de Girona, Banyoles o Porqueres, perquè hi ha, automàticament imposada, la llufa totalitària espanyola dels topònims espanyols.