La Llei de la Dependència va ser la gran aposta social del govern del socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Així, conformava l'anomenada quarta pota de l'Estat del Benestar, després de la sanitat, l'educació i les pensions. Ara trontollen totes. Sobretot la dependència, l'última a incorporar-se en el paquet social. El seu desenvolupament va xocar des del principi amb les reticències polítiques de determinades comunitats governades pel PP i amb una crisi econòmica que va contribuir que entrés en vigor de manera precària. També hi va influir que el Govern central impliqués en el seu finançament unes comunitats autònomes prou ofegades. El resultat és que tenim una llei social de primer ordre sense diners per desenvolupar-la en tota la seva extensió. Les dificultats han crescut conforme la crisi econòmica s'accentuava. El resultat és que la Generalitat ha anat retallant les prestacions. De les 41.612 sol·licituds inicials a les comarques gironines, només se n'han pogut beneficiar 15.204 persones. El Govern del PP, refrectari des del primer moment a la seva aplicació, també ha anat modificant la Llei de la Dependència fins al punt de deixar-ne fora aquells beneficiaris amb una dependència considerada "lleu". Més de 4.000 gironins tenen suspès l'ajut fins al 2015. L'aplicació de la llei, per tant, continua en el llimb per a moltes persones potencialment beneficiàries. Igualment preocupant són les llistes d'espera per operar-se a Catalunya. El mes de juny d'enguany, 79.376 persones estaven pendents de ser operades d'algunes de les 14 intervencions garantides. Aquesta dada representa un augment del 12% respecte al desembre de l'any passat. Un increment insostenible, tenint en compte que en molts casos el retard és de mesos. Mentre es van retallant els serveis a les persones, l'estructura politicoadministrativa, tant de l'Estat com de Catalunya, continua igual que abans de la crisi.
