El filòsof i exdiputat socialista Xavier Rubert de Ventós-que, com ell mateix diu, es va fer independentista escoltant el que deien de Catalunya els diputats del PSOE- diu que vol abraçar Espanya, però que per abraçar algú cal ser dos. Volem abraçar Espanya, perquè encara que poc visible, també hi ha una Espanya democràtica. Com la que reflecteix aquesta carta de Juan Diego, madrileny, al diari La Vanguardia: "Com a madrileny he arribat a la conclusió que sóc independentista català. No entenc al Govern d'Espanya. No entenc com pot tenir a una comunitat de set milions i mig de persones així. Una comunitat que té tres idiomes oficials. Que és referent en molts camps i que ha estat motor d'Espanya des d'abans de la democràcia. Que no només ha estat porta d'entrada d'importacions, inversions i turisme, que és porta d'entrada de cultura, modernitat i respecte. No se li pot dir a un poble que no utilitzi el seu idioma per educar els seus fills. No pretenguis que es quedin immòbils amenaçant-los amb què els passarà si ens abandonen. No són diners el que perdem. Perdem set milions i mig d'habitants, cultura, gent molt important i preparada en molts camps, empreses internacionals i nacionals, indústria, prestigi, qualitat com a país i democràcia. Al motor d'Espanya durant dècades se'l cuida i se li manté, s'inverteix perquè segueixi sent competitiu. No se'l castiga una i altra vegada esperant que doni el 300% perquè altres comunitats que no han funcionat o que tenen un concert econòmic...".

Una de les insídies més grosses del PP i del PSOE-PSC és dir que l'independentisme català -i fins i tot l'escola, els mitjans, etc.- propaguen "l'odi a Espanya". No diré que no hi hagi algun eixalabrat, però certament són una ínfima minoria els que poden pensar en aquest termes, d'odi a un veí. Catalunya sempre ha estat un poble multicultural, que ha estimat totes les cultures i llengües, i això ja ho va escriure Cervantes al Quixot, que, a més, ho compulsava amb la neteja ètnica que es practicava a Castella. Altrament, qualsevol psiquiatre aficionat pot veure com amb aquest pensament peperos i socialistes es traeixen: si afirmen que Catalunya és Espanya, seria del tot incongruent que algú s'odiés a si mateix, oi?

Amb la recent inauguració de l'espai cultural del Born, la paranoia del PP i ai las!, del PSC, ha arribat a extrems no només ofensius i odiosos, sinó també ridículs. Afirmar que el muntatge "propaga l'odi a Espanya" és no saber res d'història. Justament, si d'una cosa pequen els textos del Born és de tebior respecte als crims que la Corona de Castella va cometre contra Barcelona i Catalunya.