És molt difícil trobar en l'actualitat persones que hagin fet més per l'anàlisi, la reivindicació i la difusió de la cuina catalana que el gastrònom i historiador Jaume Fàbrega, col·laborador de Diari de Girona. I no ho ha fet des de darrere dels fogons -tot i que també és un àmbit que domina-, sinó amb la paraula escrita: durant la seva ja llarga trajectòria professional ha publicat una seixantena de llibres, bona part dels quals sobre la gastronomia d'aquest país. I alguns s'han convertit en autèntiques obres de referència, com ho són les seves obres enciclopèdiques: La cuina catalana (en nou volums), La cuina mediterrània (tres volums) i La cuina del món. Fàbrega acaba d'afegir un nou maó a la paret de la seva gran obra en forma d'un llibre de divulgació, 100 plats indispensables de la cuina catalana. De la cuina de les àvies als Germans Roca (Cossetània Edicions), en el qual recull i explica de manera planera un centenar de preparacions tan emblemàtiques com el sofregit, els bunyols, els canelons o el suquet de peix. És el sisè volum que Fàbrega edita aquest 2013, un any molt productiu per a ell perquè a més en té un altre d'enllestit i dos més en preparació. Entre els grans mèrits de Fàbrega -que també és professor universitari i imparteix cursos arreu- hi ha la seva capacitat de confegir llibres tant per a experts com per a profans, i fer-ho sempre de manera interessant. Com ell mateix explica en un reportatge que publica avui el suplement Dominical d'aquest diari, "sempre m'ha agradat variar i fer tota mena de llibres, per arribar a com més gent millor". A més, i al marge de les seves obres més generals, la seva mirada acostuma a aturar-se en temàtiques poc investigades i per tant poc conegudes, sobre les quals aporta coneixements sovint sorprenents. Recentment, per exemple, ha publicat llibres sobre la cuina monàstica i sobre la cuina dels pescadors de la Costa Brava, i en té un munt sobre la cuina dels pagesos. El seu ampli coneixement de les cuines de tot el món li permet, a més, oferir una visió comparada de la catalana, que enriqueix encara més els seus treballs.