Demanar perdó era una de les resolucions de l'Assemblea Conjunta bisbes-preveres, que presidida pel cardenal Tarancón es va celebrar al Seminari de Madrid del 13 al 18 setembre de 1971. L'Assemblea Conjunta, un dels esdeveniments més importants de l'Esglesia espanyola durant l'última etapa del franquisme, afirmava en la resolució número 34: "Reconeixem humilment i demanem perdó, perquè nosaltres no vam saber ser ministres de reconciliació al si del nostre poble, dividit per una guerra entre germans".
Desgraciadament, aquesta proposta no va ser aprovada per l'Assemblea, ja que no a?con?seguí les dues terceres parts dels vots favorables exigits, dels 276 participants, entre bisbes i capellans provinents de totes les diòcesis espanyoles. Així i tot, aquesta petició de perdó va ser un primer pas en la reconciliació entre les parts enfrontades per una guerra, i també, l'assumpció de responsabilitats per part dels bisbes i dels preveres.
L'actitud aperturista del cardenal Tarancón per fer possible el diàleg al si de l'Esglé?sia, trencar amb el nacionalcatolicisme i aplicar el Vaticà II a l'Estat espanyol, va trobar una forta oposició en el Règim, i per això, la campanya de desprestigi de l'Assemblea per part de la premsa del Movimiento i de grups progovernamentals d'extrema dreta.
Uns anys després, el 1997, l'episcopat fran?cès va publicar una declaració de penediment, a causa de l'actitud de l'Església francesa durant el Règim de Vichy. Aquest document deia: "Massa pastors de l'Església van ofendre amb el seu silenci l'Església mateixa i la seua missió. Hui confessem que aquest silenci va ser una falta. Implorem el perdó de Déu i demanem al poble jueu que escolte aquesta paraula de penediment". Els bisbes francesos reconeixien d'aquesta manera el seu error i, amb valentia, demanaven perdó! I el 2000, l'arquebisbe Jorge Mario Bergoglio, de Buenos Aires, l'actual papa Francesc, impulsà una declaració de perdó, per la implicació de l'Església en els crims de la dictadura argentina.
Quaranta-dos anys després de l'Assemblea Conjunta, els bisbes espanyols (i també tots els cristians!) tenen ara una bona ocasió per assumir amb valentia els errors del passat i demanar perdó per la Carta Col·lectiva de 1937 i pel suport que l'Església (no tota!) va donar al franquisme. Així ho va fer el P. Abat de Montserrat el passat dia 20 d'octubre, quan demanà perdó "per les vegades que no hem ofert un testimoniatge prou transparent de l'Evangeli, ni hem segut prou generosos per servir tothom".
El perdó per part de la CEE ha de ser el bàlsam que ens ajude a cicatritzar les ferides d'una guerra entre germans. I també un camí d'esperança, de diàleg i de llibertat, per tal d'aprendre que la violència, vinga d'on vinga, mai no porta la pau. Així aprendrem que l'Església, mai no pot beneir una opció política concreta, com defenia Tarancon!
El perdó i la reconciliació d'uns i d'altres, ens ajudaran a construir una convivència basada en la justícia, la llibertat i la pau!
