Avui ja podem oblidar la paraula; tenim el WhatsApp. Avui ja no cal ni la trucada per telèfon; n'hi ha prou de "whatsapejar", un neologisme integrat a les nostres vides. El WhatsApp és també ja d'ús corrent entre els menors. De fet, al nostre país més de les tres quartes parts de nens d'entre 11 i 14 anys l'utilitzen. I, en tot el món, hi ha més de 300 milions de persones que, diverses vegades al dia, s'envien i comparteixen missatges, fotografies, vídeos i gravacions. El sistema s'instal·la amb facilitat al mòbil, i s'integra perfectament a les nostres vides, essent una temptació per veure què ens poden haver dit... Cada usuari mitjà comprova o atén aquesta plataforma una mitjana de 150 vegades al dia... Les dimensions d'aquesta xarxa de comunicació creixen cada dia de manera exponencial.

Com tantes vegades, se'ns presenta la qüestió sobre la bondat d'aquest sistema de missatgeria. I hem de fugir dels profetes de calamitats. Els avenços tecnològics són sempre benvinguts si els sabem utilitzar. Quin pot ser el problema? El WhatsApp ha esdevingut una mena de club social, virtual, on ens podem trobar tots, a qualsevol hora, individualment o en grup, i amb l'objectiu de bescanviar informació, opinions, o imatges. Per tant, el problema, més que la mateixa aplicació, estaria en l'ús que se li dóna.

La immediatesa i la velocitat en els missatges és una de les seves característiques, que converteix l'eina en un medi de conversa a temps real. Això pot donar lloc, en els menors, a manca de reflexió i impulsivitat a l'hora d'escriure els missatges. Quan falta temps per a la reflexió es poden compartir imatges compromeses, o transmetre opinions poc convenients, i sense possibilitat de fer-se enrere. Apareixen també una hiperactivitat i una manca d'atenció derivades d'un ús excessiu de la xarxa. "I si m'ha arribat un missatge?". I, potser, una alteració dels horaris. Pot costar, sobretot en adolescents, apagar l'aparell per anar a dormir. I el primer ritual del matí pot ser fer un cop d'ull als possibles missatges rebuts. Per altra banda, WhatsApp és una veritable xarxa social que escapa als mecanismes de control d'altres, com Twitter o Facebook. Ningú sap què passa amb la informació, si el sistema guarda una còpia de tot allò que s'envia. On queda la intimitat de les persones?

Tota innovació és bona si s'utilitza bé. Per tant es fa imprescindible una educació per a l'ús del WhatsApp. Els pares s'hi han d'implicar a fons. El nen (i l'adult) ha d'actuar com si les seves converses virtuals fossin públiques, a l'abast de tothom. I, sempre, des de la més estricta protecció de la intimitat pròpia i dels de casa. I els pares han de fer tot el possible per estar informats de les xarxes socials on estan els fills. No són només coses de mainada!