Afinas d'octubre, milers de treballadors de Fagor Electrodomèstics es manifestaven pels carrers d'Arrasate/Mondragón (País Basc) en defensa dels llocs de treball. Una pancarta amb la consigna "Etorkizunaren alde" ("A favor del futur") encapçalava la marxa. La reivindicació adquiria un caire singular ja que la majoria de manifestants eren socis de la cooperativa, és a dir, propietaris d'una empresa associada amb la Corporació Mondragón (MCC), pri?mer grup empresarial del País Basc i setè de l'Estat espanyol.

Doncs bé, la direcció de la Corporació ha negat més ajuda financera per salvar una fàbrica emblemàtica. Caldrà estar atents per si es produeix un efecte dominó sobre altres branques del grup, com la cooperativa de consum Eros?ki o els serveis bancaris de Caixa Laboral.

Si la solució final és la liquidació de Fagor Electrodomèstics, Lagun Aro EPSV, l'asseguradora haurà de cobrir la desocupació dels socis treballadors que figuren com a autònoms i, per tant, sense els dret que tenen els altres aturats. Hi haurà prous diners per garantir les prestacions estipulades? A més de la feina, perdran les aportacions com a socis situades a la cua en el concurs de creditors en no ser crèdits privilegiats?

Tot plegat posa en qüestió el model basc de cooperativisme inspirat en les idees del sacerdot José Maria Arizmendiarrieta que, als anys quaranta, predicava sobre la cogestió com una fórmula de participació del treballador en la direcció de l'empresa. De fet, aquest element conceptual forma part de la "doctrina social de l'Església" que va aparèixer a finals del segle XIX per barrar el pas a les idees socialistes que s'escam?pa?ven entre els obrers.

Ara bé, una cosa és dir i l'altra és fer. La Corporació Mondragón és un conglomerat d'empreses que competeixen en una economia de lliure mercat. Les discrepàncies entre directius i socis treballadors s'ha anat eixamplat a mesura que la cúpula dirigent aplicava una política neoliberal. A partir de l'any 2008, es van prendre dràstiques mesures que van suposar increment d'hores de treball i reduccions de plantilles. Es va prioritzar l'augment de la productivitat basada en la reducció de salaris, la congelació de millores pactades i la pèrdua de pagues extra. Vaja, com a qualsevol empresa.

Per tant, si bé històricament les coo?pe?ratives han demostrat que les fàbriques poden funcionar sense patrons, l'alternativa no és convertir en patrons tots els obrers sinó augmentar la confiança en les pròpies forces i preparar-se pel control i la direcció de la producció i la distribució. Aquesta és una manera d'estar a favor d'un futur sense explotadors i explotats.