El Parlament de Catalunya ja ha començat a tramitar la nova llei de governs locals. CiU i ERC van actuar plegats perquè aquesta iniciativa tan important per al país tiri endavant. Malauradament totes les esmenes presentades per la resta de l'oposició foren rebutjades, per la qual cosa una vegada més es torna a començar la casa per la teulada. En uns moments en què tothom coincideix en la necessitat de racionalitzar l'administració, simplificar estructures i eliminar duplicitats, seria bo fer un esforç perquè la llei gaudís del màxim consens possible i formacions com el PSC, el PP o ICV no en poden restar al marge si tenim present la seva implantació municipal. Una iniciativa parlamentària que afectarà els 917 ajuntaments de casa nostra no pot aprovar-se només amb el vistiplau de dues forces parlamentàries si de debò es vol que sigui un text que perduri al llarg del temps i que no sigui qüestionat a les primeres de canvi, tot depenent d'uns determinats resultats electorals.

Recentment des de Madrid ja s'han aprovat mesures que afecten les corporacions locals; la vicepresidenta, Joana Ortega, s'hi va manifestar en contra, titllant-les de recentralitzadores i inoportunes atès que, segons ella, atempten contra l'autonomia municipal. Segur que el nou text en clau catalana busca entre altres aspectes un nou reglament que abandoni les intencions del govern de Rajoy, que deixava portes obertes a la intervenció dels ajuntaments que no complissin la llei i fins i tot a la inhabilitació dels alcaldes que no ajustessin les seves despeses al pressupost.

Avui es fa més necessària que mai una llei catalana de reforma de les administracions locals com els ajuntaments o els consells comarcals. Possiblement el dèficit més gran que a hores d'ara pateix l'avantprojecte de la senyora Ortega i dels directors generals d'Unió és que no afronta el finançament local en uns moments en què els ajuntaments travessen una situació molt precària. El gran repte dels diputats és saber aprovar una llei que sigui capaç de conciliar la suficiència financera amb l'eficàcia en la prestació d'uns serveis que moltes vegades són compartits per altres administracions, la qual cosa encareix molt els programes d'actuació locals.

És molt important determinar el paper de les diputacions, atès que des de Madrid se'ls reforçava molt i se'ls traspassaven moltes competències. El projecte de llei català parla d'uns consells de vegueria que hauran de treballar al costat de la Generalitat. Possiblement sigui la part més ambigua del text, atès que no s'entén gaire bé quin paper faran de debò.

D'altra banda, es pretén respectar l'autonomia i la personalitat dels pobles petits. No s'obligarà a les fusions, malgrat que la llei tampoc s'hi oposa, però sembla clar que una estructura de 917 ajuntaments és molt cara, malgrat que es puguin mancomunar alguns serveis entre pobles veïns.

El govern no és prou valent com per eliminar els consells comarcals. La proposta dels consells d'alcaldes només manté unes estructures supercarregades de personal que no responen a unes funcions determinades. Aquests organismes haurien de desaparèixer i passar les seves responsabilitats als ajuntaments o bé a aquests consells de vegueries, que tenen unes tasques encara molt poc definides.

Les administracions s'han anat engruixint, mentre els pressupostos ja no obeeixen a les necessitats dels ciutadans. Cal una racionalització de tot plegat i definir molt bé el paper de cada ens local. Si el Govern central vol potenciar les diputacions, la Generalitat hi haurà de donar resposta. El que no és de rebut és que mentre les diputacions eren socialistes, CiU i ERC les volien fer desaparèixer i quan han estat o són dels partits nacionalistes, no se'n parli en el mateix sentit. Aquesta és una patata calenta atès que avui són administracions amb diners que fins i tot fan de banc a la Generalitat, però tard o d'hora ?s'haurà de saber què se'n pretén fer.

Als ciutadans se'ls ha de facilitar la paperassa i a la vegada fer-los la vida més barata. Entre ajuntaments, consells comarcals, consells de vegueria, diputacions, subdelegacions de l'estat, subdelegacions de la Generalitat i un munt més de càrrecs intermedis, l'allau de directives, reglaments, lleis, impostos etc etc... dificulta el dia a dia de la gent. Si aquesta nova llei és capaç de racionalitar tot aquest ventall de finestretes i procura gaudir d'un suport ampli de les forces parlamentàries farà un servei important al país. Si no és així, es continuarà degradant la confiança entre els administrats i els administradors.