El que va començar com un Govern arrogant que venia a reparar tots els curtcircuits provocats pel tripartit (un mot condemnat pels segles dels segles), ha acabat convertit en un Govern que fa llàstima. Incapaç de trobar un discurs entenedor, les seves polítiques són irreconeixibles i, sobretot, inclassificables. És impossible saber si estem governats per una banda de lliberals desbocats o, simplement, per arnats i grisos comptables. L'actual executiu de Mas és la màxima expressió del que sempre he pensat que és CiU: un punt de confluència de la gent que vol manar a Catalunya.

L'actual és un Govern posseït per les ànimes de Vladimir i Estragon, els pobrets personatges que es passen la vida esperant que arribi Godot per solucionar tots els seus problemes. Els homes de Mas han estat anys de crisi esperant que passi alguna cosa, retallant despeses com si fos un tic i sense un criteri entenedor, i convertint en mots tabú la imaginació i la iniciativa de gestió. Només cal passar-se per les delegacions de les conselleries, ja sigui a Girona, Tarragona... o a la mateixa central. És el paisatge de la desolació i de l'avorriment i, en molts casos, de la impotència.

L'administració catalana no ha estat mai eficient perquè d'origen es va fer molt malament, tot i que es tenia l'oportunitat de fer-la nova i bé. Es va acabar convertint en una agència de col·locació, en massa casos al servei de qui mana. Ara, despatrimonialitzada i amb molts dels treballadors (en un passat es van creure la feina) del tot desmoralitzats, s'ha convertit en una despulla soviètica.