El debat sobre els sous dels polítics és etern i difícilment tindrà mai un consens social. Sobretot ara, quan milions de persones estan a l'atur i moltes altres perceben uns salaris de subsistència. Aquesta setmana, hem conegut que el sou mitjà dels gironins va caure l'any passat un 3,8% fins a situar-se en 17.804 euros. Quan es parla del salari dels polítics, normalment la gent pensa en els presidents de govern, ministres/consellers i diputats. Però, l'engranatge politicoadministratiu és molt més extens. Aquesta setmana, la Generalitat, en la seva voluntat de millorar la transparència, ha donat a conèixer els salaris de nombrosos càrrecs polítics i de directius d'empreses públiques. La informació encara no és completa, però es tracta d'un avenç perquè, com a mínim, els ciutadans sàpiguen què cobren els seus representants. Òbviament, aquesta transparència també serveix perquè ens escandalitzem amb algunes remuneracions. Així, hem conegut que, en tot l'aparell politicoadministratiu de la Generalitat, hi ha molts salaris desproporcionats amb la situació real del país. La crisi, a diferència del sector privat, no els ha afectat gens. Fins a 22 directius d'empreses públiques cobren més que els consellers (108.576 euros anuals). I n'hi ha tres que perceben més que el president de la Generalitat (144.030 euros), el qual ja cobra quasi el doble que el president del Govern espanyol (78.185 euros anuals). Els tres directius que cobren més que Artur Mas són: Eugeni Sallent (director de la Corporació de Mitjans Audiovisuals), amb 164.965 euros; Joan Lluís Quer (president d'Infraestructures), 150.550 euros; i Joan Antoni Gallego (director de la Corporació Sanitària Parc Taulí), 144.187 euros. No obstant això, el que més escandalitza són els sobresous de consellers, càrrecs polítics i d'empreses públiques a través de dietes per assistir a reunions en funció de les seves responsabilitats, per a les quals ja cobren salaris prou elevats. Alguns superen els 20.000 euros anuals per aquestes remuneracions camuflades. No es pot generalitzar, perquè costaria posar-se d'acord sobre el sou que mereix cada càrrec, però alguns casos justifiquen la indignació de molts ciutadans.