Es compleix un any de les eleccions al Parlament de Catalunya que van donar un segon mandat a Artur Mas i a CiU, amb una majoria força retallada en relació amb la que els havia permès accedir al Govern dos anys abans, i amb una proposta -l'estat propi- molt influïda per la mobilització popular de l'Onze de Setembre que va anunciar l'esclat de l'independentisme com a referència dominant de la política catalana. Mas va anar a aquelles eleccions amb un programa de govern per ser aplicat no pas en els anys immediats sinó un cop exercit el dret a decidir com a culminació d'un procés per al qual, poc després dels comicis i a la vista dels resultats, va establir un pacte de legislatura amb ERC, amb l'objectiu central de convocar una consulta d'autodeterminació. En aquest primer any, mentre les comissions parlamentàries i els pactes nacionals anaven elaborant material sobre el procés, CiU ha governat en solitari i amb uns pressupostos prorrogats que en la pràctica han significat una nova tanda de retallades, justificades per les estretors dels ingressos i la impossibilitat de finançar més dèficit. Un any després hi ha sobre la taula un projecte de nou pressupost que no incrementa les retallades però consolida les existents, ja que no les corregeix. I tot i aquest sacrifici, per pagar factures amb retard cal recórrer als préstecs de l'Estat, el govern del qual es vana ignorant que el dèficit de balança fiscal és una part substancial del problema. Mentre la dependència de la Generalitat envers el govern espanyol creix, ja que no pot acudir pel seu compte als mercats internacionals, el procés del dret a decidir es mou en un terreny inestable. L'ANC, organitzadora de les grans mobilitzacions de les dues darreres Diades Nacionals, ha alçat la veu per apressar la data i exigir contundència a la pregunta. Mas, pendent dels moviments dels seus socis republicans, no fa la sensació de liderar el procés com proposava i pretenia. Les enquestes li fan pagar amb una nova davallada d'expectatives electorals que situen ERC, més impacient i vehement, com a expressió preferida de l'onada sobiranista. En resum, un any poc productiu i un futur incert.