Una cosa tan simpàtica com aquestes pancartes que els de Greenpeace despengen des de la teulada d'un palau o des de la torre d'una catedral, aquesta combinació, tan ciutadana, d'alpinisme i ecofontaneria, desplegada per defensar els dofins, la fotja cornuda (amb perdó de l'expressió) o les platges amb sorra (que és el que han de tenir les platges), pot ser, d'ara endavant, un delicte gràcies a la majoria absoluta d'un partit que quan li descobreixen un dels seus molts delinqüents diu que "ha comès un error en la seva activitat privada" i gràcies, també, a aquesta tristor de Fernández Díaz, el ministre de l'Interior, un senyor capaç d'enfosquir un parell de bous negres.

El meu correu electrònic bull d'invitacions i manifestos contra la llei mordassa, ja té nom i és apropiat, o limitació dràstica del dret a manifestar-se, restriccions les quals ja apareixen clarament en la Constitució: no ens protegeixin tant que, tenint en compte que han permès el saqueig de la ciutadania, així en els seus comptes privats com en els recursos de les administracions; el mateix en la severitat fiscal per a tots que en la benvolença per a uns pocs amiguets; tenint en compte que han convertit el treball en material de rifa o sorteig extraordinari; tenint en compte tot això, molt bé que ens hem portat.

Ni en la disciplinada Alemanya podrien presentar una ciutadania tan continguda, doncs en les milers de mobilitzacions en les quals ens hem mogut des que el tren va començar a sotraguejar i a acomiadar passatgers per les finestretes trencades, en tants anys, no hi ha hagut ni una desgràcia irreparable, llevat de les provocades per l'energia excessiva d'algun antiavalots o per la seva mala o bona punteria amb els brocals de llançar pilotes. Més l'incessant contribució d'alguns mossos als departaments de traumatologia i dipòsits de cadàvers catalans. La llibertat és l'única llum, però no ho diguin gaire alt que aquests són capaços de passar-nos un rebut.