El Consell de Ministres de divendres passat va aprovar un avantprojecte de Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana. A la recensió publicada es declara emfàticament que és la primera vegada que apareix en un text normatiu la definició de "Seguretat Ciutadana" enfront de l'antic concepte "d'Ordre Públic".

Segons el document, la seguretat ciutadana es configura com una condició essencial per al ple exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i la seva salvaguarda, com a bé jurídic de caràcter col·lectiu, és funció de l'Estat.

Si fa no fot, es gairebé igual al que disposa la vigent Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, coneguda com llei Corcuera o de "la puntada de peu a la porta" que vetllava per protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana.

També la Llei 45/1959, de 30 de juliol d'Ordre Públic del franquisme, que donava cobertura jurídica de la repressió, establia: "El normal funcionamiento de las Instituciones públicas y privadas, el mantenimiento de la paz interior y el libre y pacifico ejercicio de los derechos individuales políticos y sociales, reconocidos en la Leyes constituye el fundamento del orden público". Pam amunt, pam avall, és repetició de la jugada.

De fet, qualsevol sistema social que perpetua nivells d'injustícia i desigualtat necessita normes jurídiques per a mantenir la coerció de l'Estat sobre la societat civil, amb més o menys grau d'autoritarisme segons el tipus de règim polític.

Per tant, el principi de la llei i l'ordre se sustenta en l'aparell de les forces policials per emmordassar, reprimir i silenciar les protestes i conductes non grates de la ciutadania.

Ara bé, la llei d'en Fernández Díaz, després de tipificar set infraccions molt greus, 31 de greus i vint de lleus, transvasa les competències dels jutges a les autoritats estatals, autonòmiques i locals per a reforçar la potestat governativa de sancionar les infraccions amb multes. És la mateixa perspectiva que predominava en la derogada Llei d'Ordre Públic.

A tall d'exemple, tant ara com abans, les prostitutes seran sancionades si no demostren que són víctimes del tràfic d'éssers humans. Entre prohibir o legalitzar, s'opta per multar.

També seran infraccions greus les ofenses i els ultratges a les institucions, símbols o emblemes. Abans ho eren els actes que atemptaven contra la unitat espiritual, nacional, política i social d'Espanya. Més del mateix!

En definitiva, si s'aprova aquest projecte de llei serà la guinda del pastís de commemoració de dos anys de retallades laborals, educatives, sanitàries, de les pensions i dels serveis socials que marquen el retorn a les cavernes dels anys cinquanta. Doncs, diguem prou!