Discapacitat

MONTSERRAT ALEMANY CASSANI. LLORET DE MAR.

Sé que arribo tard per publicar la carta el dia 3 de desembre, que és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, però d'alguna manera vull expresar el que sento, potser m'equivoco de mitjà, tant és.

Avui en dia tothom s'omple la boca quan parla d'integració, de no discriminació, de sociabilització, globalització, etc... però sovint ningú està pensant en les persones discapacitades.

Les persones discapacitades existim, les persones discapacitades caminem, respirem, estimem, riem, mirem, sentim. Sí! Sé que ho fem de manera diferent, però en definitiva ningú pensa, estima, viu igual que un altre.

Les persones discapacitades vivim de manera diferent i sovint ningú ens té en compte. Tothom ens trepitja i tothom s'atreveix a valorar les nostres vides, els nostres sentiments, som un col·lectiu feble a vegades amb poca o molt poca capacitat de defensa o de lluita i no sé perquè les persones, les administracions, les organitzacions ens boicotegen la vida, ens la fan més difícil. Som un col·lectiu poc visible i poc mediàtic i crec que és per això que ningú ens té en compte. Per què resulta tan difícil mantenir un lloc de treball digne sense conflicte quan ets discapacitat? Per què resulta tan difícil anar al metge quan ets discapacitat? Les persones ens queixem perquè no ens agrada l'horari de feina que ens han proposat, perquè el nostre fill porta molts deures a casa, perquè el nostre cap ens ha dit que hem fet la feina mal feta; però per què un dia no ens posem a la pell de les persones discapacitades i pensem tinc feina, el meu fill està bé de salut, tinc opció de decidir i fer. I de fet qui és el que no és discapacitat? Som perfectes?

Quan em mori...

Josep Pujades Sànchez. GIRONA.

Quan em mori no poseu El cant dels ocells. N'estic segur que la majoria d'espanyols creuen que és mú?sica de funeral o una cosa així. Doncs és una cançó de Nadal, que ho sàpiguen! A l'escolania, on la vaig aprendre, la cantàvem per Nadal. L'hem desnaturalitzat. Ja sona en tots els actes de records per a difunts, inclòs a l'estadi del Reial Madrid. Ja ho saben que és una cançó popular catalana? No, quan em mori no em poseu El cant dels ocells. Gràcies.

Nadal

MONTSERRAT GUARDIONA ROVIRA. GIRONA.

Ja tenim els carrers plens de llum (deixeu-me que feliciti l'Ajuntamet de Girona per la senzillesa i el bon gust emprat), les botigues amb aparadors plens de signes atractius que ens porten a esperar amb il·lusió la commemoració de la vinguda de Jesús, Fill de Déu, a la terra per compartir la vida durant 33 anys amb el poble jueu. Fet que ja havien anunciat els Profetes.

En som conscients d'aquesta commemoració, que tractant-se de l'esdeveniment més gran de la història és realitza en un portal desproveït de comoditats i en la màxima pobresa. Alerta, se li està donant un tomb, passant-la a una ocasió de fons lucratiu. Aquesta alternativa que es dóna en la vida social de postura relativista amb desig d'ideologia, Benet XVI conscient de les desviacions que es produeixen respecte a la fe ha escrit una carta, Porta fidei, que no sols pot ajudar els cristians a redescobrir conceptes reals que marquen la nostra vida, sinó a tots els humans que vulguin ser conscients de la força que ens cal per actuar correctament en el nostre món. La raó humana no es conforma amb explicacions parcials, li cal buscar la causa final de tot allò real. I això és el que magistralment sap exposar Benet XVI en els seus llibres i publicacions.

No perdem les arrels.

Multa improcedent

Miquel Pallarès Garcia. TONA.

Som una parella de Tona (Barce?lo?na) que el passat dia 1 de novembre vàrem tenir la pensada de venir a passar el dia a la vostra ciutat per tal de gaudir de la fira de Sant Narcís. A les onze del matí ja hi érem. Com que ens hi volíem estar tot el dia ens posem a buscar un aparcament sense pagament. Tot estava ocupat, després de donar voltes i més voltes decidim deixar el nostre vehicle a un descampat al costat d'un supermercat als afores de la ciutat, a 1 quilòmetre aproximadament, on per cert ja hi havia força cotxes aparcats. No hi havia cap senyal de prohibició i ens va semblar que no molestàvem a ningú, ni era cap zo?na de pas de vianants. Tot va anar molt bé, vàrem passejar, comprar, dinar, pe?rò quan vàrem arribar al lloc on teníem el cotxe aparcat, quina va ser la nostra sorpresa en trobar al parabrises una multa per mal estacionament d'import de 200 euros. Coincidint amb més gent que anaven a recollir el vehicle preguntem i molts no tenen multa, alguns com nosaltres, sí. Tots havíem arribat més o menys a la mateixa ho?ra.

Que no volen que vinguem a la fira? O és aquesta una manera de fer diner fàcil? De totes maneres, ja hem decidit que a la seva ciutat, tot i que la trobem molt maca, no hi pensem posar-hi més els peus, ni per fires ni per res, ens ha quedat un regust molt desagradable.

Recaptació pel Banc dels Aliments

joan enric carreras mercader. Bellcaire d'Empordà.

D'acord que sigui la població la que empleni els contenidors per repartir, haurien de ser aquests polítics des dels seus llocs de "treball" que fessin quelcom perquè les ajudes arribin a la gent necesitada, i sense haver-ho de demanar a la "tropa", n'hi ha prou d'utilizar la paraula "entre tots", potser que ens demostrin el perquè escalfen una cadira i siguin solidaris, sobretot amb els impostos que recapten, i no només estar el dia de festa a la "vista" de molta gent,... i sobretot que no fotin la mà a la caixa... Ok? Fins la propera...

La Moreneta caganera

Rita Milian Arévalo. barcelona.

Ja era hora que fessin una moreneta caganera, és la figureta que em faltava al pessebre!

Acabo d'assabentar-me que l'entitat cristiana e-cristians ha presentat una querella contra l'empresa caganers.com, per comercialitzar aquesta nova figureta.

Quina exageració! Em sembla que s'ha de tenir una mica més de sentit de l'humor, hi ha ple de personatges de qualsevol àmbit que tenen la seva rèplica caganera. I ningú s'ha queixat mai, ja que tots saben que això forma part del joc, si ets un personatge popular: futbolista, polític, cantant, rei...o la verge més icònica de Catalunya, et toca formar part d'aquest imaginari.

Ja que és una tradició típica catalana, i col·locar aquesta figureta al pessebre sempre ha representat un signe de bona sort.

Doris Lessing va néixer a Pèrsia (avui Iran) i no a Zimbàbue, com per error publicàvem a la pàgina 9 del Dominical del 24 de novembre.