Vivim en un món que sembla que vagi cap per avall. Ja res és com era fa un temps, el món canvia a una gran velocitat i, astorats, mirem atònits uns comportaments nous que mai havíem vist. Fins fa uns anys un dels costums més nostrats a casa nostra era atracar bancs. Hi havia moltes maneres d'atracar un banc, uns ho feien a cara descoberta, altres amb la cara tapada amb un passamuntanyes; uns ho feien amb una escopeta de canons retallats, altres amb una pistola i uns darrers fins i tot amenaçaven d'infectar els empleats amb una xeringa; uns ho feien en solitari i altres en grups organitzats; n'hi havia que atracaven amb navalles i n'hi havia que ho intentaven amb armes de foc de joguina; també es va fer famós durant un temps el mètode d'excavar un túnel durant els caps de setmana fins arribar a la caixa forta, per fondre-la amb costosos i complicadíssims materials de tecnologia punta que sempre m'han fet pensar que amb tanta energia potser es podrien guanyar bé la vida d'una forma civilitzada; i en fi tota mena de mètodes i maneres que s'han anat provant al llarg dels segles de sostreure diners dels bancs.

Podeu pensar que com que estic tan emprenyat amb els bancs que estic donant idees. No. Res més lluny de la meva intenció.

Però ara ja res és com abans, ara estem davant d'un fenomen nou. Ara són els bancs els que atraquen totes les empreses, totes les persones, tot un país, tot Europa. Han atracat els iaios amb les pensions privades que han vist com es reduïen en el moment d'haver-se de fer efectives. Mentrestant intoxiquen dient que el que estan en perill són les pensions públiques, quina barra! Han atracat els iaios del país, trucant-los a casa seva per fer-los anar a les agències i venent-los una cosa anomenada "obligacions preferents", que ni obligaven els bancs ni eren preferents sinó directament una estafa. I després es queixen que algú es tregui la sabata! Han atracat tots aquells que van comprar un pis. Els van fer taxar el pis en una agència de la seva propietat i quan es va iniciar la crisi tothom se la va treure de sobre, això sí, després d'haver-se embutxacat una morterada. I ara ens assabentem que un dels bancs d'aquells que ens deien que sí eren de fiar, no com nosaltres, ?-el Deutsche Bank- han estafat a tot el món falsejant l'Euríbor, l'índex de referència per a moltes operacions. Almúnia, un socialista no practicant, cau ara de la figuera, els posa una multa petita i no els exigeix que retornin el robat. Ningú va a la presó. El problema és que quan els agafem in fraganti, a qui truquem? Els que haurien d'ordenar la detenció són empleats seus.