L anomenada "Marca Espanya" que s'ha tret de la màniga el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha tornat a quedar seriosament tocada amb l'"Informe sobre Percepció de la Corrupció". Des que es va implantar aquest estudi, els nivells de corrupció d'Espanya sempre han superat als de la majoria de països occidentals, però enguany el retrocés ha sigut espectacular. Espanya ja és una potència mundial en corrupció. Ha passat de la trentena posició fins a la quarantena, just al darrere de Brunei i Polònia i per davant de Cap Verd. Espanya està cada cop més allunyada dels països del nord i el centre d'Europa. L'informe detalla, a més, que "Itàlia i Grècia han creat en l'últim any lleis i sistemes anticorrupció forts i moderns i això ha enviat un missatge positiu a la societat. En canvi, a Espanya s'han succeït els escàndols". Mentrestant, aquí estem assistint a la purga d'alts inspectors de l'Agència Tributària que no es volen empassar les directrius polítiques, al relleu d'alguns dels principals inspectors de policia de la brigada anticorrupció i a la consolidació d'unes institucions judicials amb membres afins als partits polítics. Es decebedor que aquest informe de Transparència Internacional hagi passat gairebé desapercebut en la majoria de mitjans de comunicació i no hagi originat un fort debat social. De fet, com va dir el dramaturg alemany Betrolt Brecht, "si el got no està net, tot el que hi posis es corromprà". La corrupció a Espanya, inclosa Catalunya, és estructural como ho demostra la lletania de casos que ocupen l'actualitat política (Gurtel, Bárcenas, País Valencià, Millet, finançament de CDC, ITV, els ERO d'Andalusia, donacions anònimes als partits polítics, etcètera) sense cap reacció ferma dels partits que governen, afectats tots ells per algun cas. De res serveix que en l'últim estudi del CIS la corrupció s'hagi convertit en el segon problema dels espanyols. Saben que fins ara no ha penalitzat a les urnes.
