Artur Mas s'ha apuntat, de moment, una victòria política en demostrar que era capaç de posar d'acord les forces partidàries de la consulta. Era el paper que li tocava com a president de la Generalitat. El resultat és inclusiu perquè tant els independentistes com els que no ho són podran marcar una casella afirmativa, per bé que el concepte Estat no independent deixa moltes portes obertes a la interpretació. Els quatre partits associats han fet un pas endavant en el procés sobiranista que no era fàcil d'aconseguir. Tanmateix, haver fixat una data i una pregunta amb el suport dels grups que representen el 64,4% del Parlament i el 57,7% dels vots populars de fa tretze mesos no significa que el camí estigui recorregut. Ara cal convocar la consulta, i la pregunta és la mateixa que abans: com? Per quins mecanismes jurídics? Aquí, neix un nou problema. L'acord d'ahir desencalla els obstacles que havien frenat la via de demanar a les Corts espanyoles la delegació de la competència de convocar referèndums, però a la vista de les primeres reaccions continua sent altament improbable una resposta positiva. Si el Parlament legisla de manera que la Generalitat pugui convocar la consulta, la llei corresponent serà probablement impugnada i suspesa. I si de totes maneres el president signa el decret de convocatòria, també aquest serà impugnat i suspès. És possible que a mesura que s'aproximi el 9-11-14 els partits de l'acord d'ahir hagin de decidir si l'incompleixen o si desafien frontalment la legalitat constitucional, una qüestió en la qual podrien tenir desacords. Per evitar aquest escenari caldrien canvis profunds en la política espanyola, ara mateix plena d'incerteses, i també cal que els partits de la consulta continuïn elaborant consensos, que abastin tots els passos del procés i prevegin les respostes a unes incerteses de les quals són plenament conscients. En qualsevol cas, el procés haurà de passar pel diàleg amb Madrid sigui quina sigui la sortida que es busqui, i les expressions taxatives, heroiques i grandiloqüents d'avui a qualsevol de les dues bandes es poden convertir en gripaus que caldrà empassar demà. Els catalans han expressat repetidament que volen una consulta, i el Govern central ha respost repetidament que no la permetrà. Tard o d'hora caldrà trobar una solució. La prudència avui és la millor manera d'evitar posar-se pals a les rodes demà.