Ja tenim preguntes i data per a la consulta sobre la independència de Catalunya. No hi ha dubte que és un mèrit d'Artur Mas haver aconseguit posar d'acord les quatre forces parlamentàries que hi donen suport. Però algun prohom de CiU hauria d'explicar què fa la federació nacionalista, d'etiqueta liberal i democratacristiana, al costat dels antisistemes de la CUP i dels comunistes de IC-EUiA. Només ERC pot ser l'hereva de tot aquest batibull que ha engegat el president de la Generalitat. Però es tracta d'entretenir el personal perquè tots els protagonistes saben que no hi haurà consulta. Cal passar temps -un any, més o menys, abans d'unes noves eleccions catalanes- per veure si Mas es recupera, la CUP es fa gran i els d'ERC aconsegueixen ser la primera força política de Catalunya, mentre Herrera es passeja en bicicleta pel parc de la Ciutadella.

L'aparell de l'Estat ja s'ha pronunciat i aquí sí que no hi ha escletxes. Ho han reforçat les declaracions de Rajoy i Rubalcaba, però amb arguments vells, rancis i casposos. Són incapaços d'atreure una gran part de la població catalana que resta al marge de tot aquest procés i allò que de debò vol és continuar tenint feina i arribar a final de mes. I molts d'ells -més dels que es pensen Mas i Rajoy- continuen essent catalans, catalanistes però no volen trencar amb Espanya. Ho va dir Oriol Junqueras: els polítics de Madrid són una màquina que fa desenes d'independentistes cada dia. Que ho preguntin al ministre Wert. Només la responsable de Foment, Ana Pastor, està fent una aposta per Catalunya tot intentant solucionar greuges històrics de casa nostra en matèria d'infraestructures. La resta no en vol saber res i per a ells Catalunya és una comunitat autònoma més com La Rioja o Múrcia i així no anem enlloc.

És decebedor que quan CiU ha abandonat l'espai central de Catalunya, el PSC i el PPC hagin estat incapaços de formular una proposta atractiva, respectuosa i de caire catalanista. Per uns moments semblava que aquest paper el faria Unió, però es desconeix què li passa a un desdibuixat Duran Lleida, que sembla més a fora que a dins de la política activa. I així continuen perduts un munt d'electors que ja no troben referents i fins i tot alguns s'apunten a populismes preocupants però que són invents de curta volada.

Tard o d'hora tindrem un govern de coalició entre CiU i ERC. Volen portar Catalunya a la independència, però no expliquen com. Si de debò volen anar per aquest camí han d'encetar una campanya didàctica on el cap i els sentiments puguin manifestar-se en la mateixa direcció. Abandonar avui la Unió Europea és un autèntic disbarat i sortir de l'euro com alguns prediquen encara més. Però la veritat no l'explica ningú. No interessa, ara.