Si la riquesa d'un país és la seva població, estem perdent riquesa", sosté el catedràtic de Sociologia Antonio Izquierdo. Quan parlem de demografia, el problema no és només estadístic. És social. El catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, el gironí Josep Oliver, explicava recentment al Diari de Girona que "la reforma de les pensions va en la línia d'assenyalar que el país entra en una fase de col·lapse demogràfic amb un creixement molt impoprtant de la gent de més de 65 anys". En l'actualitat, un 30% de la població total sosté, d'alguna manera, el 70% restant, siguin aturats, treballadors públics, menors i resta de persones inactives. Aquestes xifres són insostenibles. Per això, la pèrdua de població és un drama. És l'altre efecte de la crisi econòmica, unit a la baixa natalitat -un problema que ve de fa dècades- i el progressiu envelliment de la població. En el cas de les comarques gironines, el nombre d'habitants va créixer exponencialment amb l'entrada del segle XXI a causa d'una immigració massiva. El nombre de gironins va passar de 555.224 el 2001 fins als 751.599 el 2012, any en el qual s'atura el creixement. L'increment havia estat del 35%. L'èxode d'africans és el més notable, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, però també el de gironins qualificats que han anat a buscar a l'estranger la feina que no troben aquí. Ha augmentat l'emigració i ha disminuït considerablament la immigració de la primera dècada de l'actual segle. No obstant, el catedràtic Josep Oliver també advertia al nostre diari: "La meva convicció és que, abans que acabi la dècada, si el mercat de treball es comporta raonablement bé, podem tenir bosses d'atur de difícil col·locació, però tornarem a necessitar immigrants joves amb certa qualificació". La piràmide demogràfica també necessita que sortim de la crisi.
