El congrés d'història "Espanya contra Catalunya" ha aixecat un furibund atac madrileny. Al congrés he comptat 50 càmeres. Madrid no ha variat mai en tres segles, mani dreta o esquerra, absolutistes o soi-disant demòcrates. Però Catalunya no ha parat de reclamar els seus drets, 16 cops o una mitjana de cada sis anys al segle XX. Madrid ha respost amb retallades: Mancomunitat de 1914, Autonomia de 1932 i Autonomia de 1977, amb el retorn de Tarradellas i de la Generalitat un any abans de la Constitució Espanyola que Madrid ara utilitza contra Catalunya. El dret a decidir català és anterior a la democràcia!

Quan arribo a la conferència veig sis espanyolistes rodejats per deu periodistes. Duen una bandera, sense gallina, per sort (Us l'heu menjat? pregunto) i un cartell en anglès dient bojos als independentistes i finalment una bandera mig-mig amb cor espanyol naturalment. El Mundo multiplica els sis per dotzenes, però els seus lectors espanyolistes, abans d'amagar l'enquesta, voten la meitat a favor de la independència. S'embolica encara més amb una enquesta als catalans, on surt que un 81% vol la independència. El País també amaga la seva enquesta quan dos terços dels seus lectors espanyolistes vol la independència. En canvi, La Vanguardia ara en català no amaga que el 72% del seus lectors vol la independència i aprofita l'enrenou del congrés i de la data del referèndum, per destituir el seu director espanyolista i posar un català, el primer des de Gaziel, fa un segle.

Parlem de pessetes. Nou regions riques del món (Austràlia Occidental, Victòria, On?tàrio, Colòmbia Britànica, Alberta, Califòrnia, Nova York, Massachusetts i Flandes) pa?guen de mitjana un 3% més d'impostos. Ca?talunya, el darrer quart de segle (amb democràcia!), ha pagat de mitjana el 9%, tres cops la norma mundial. Aquest dèficit fiscal monstruós vol dir que 43 cèntims de cada euro d'impostos catalans no torna. Són 160.000 € per família de quatre amb un dèficit acumulat de 300.000 milions de € que la catedràtica Núria Bosch anomena "l'apoteosi de l'espoli." Tothom que viu a Catalunya és explotat. Fa que la Generalitat tingui un terç menys de pressupost amb un 20% menys d'inversió total en infraestructures o social. La crisi ha destapat què vol dir això. Madrid ha llençat els diners catalans en corrupció tercermundista i Aves buits al mig del desert.

"Espanya contra Catalunya" ha tingut un gran interès científic i un gran impacte polític, confirma l'hispanista i Premi Catalunya d'Economia James Thomson, autor del millor llibre sobre la industrialització catalana al segle XVIII, un cas únic d'Europa: "Les darreres dues presentacions han estat molt intenses pels manifestants cridant a fora amb un fascinant relat dels exiliats catalans al segle XX i finalment un commovedor i potent estudi sociològic de Cardús sobre les humiliacions i les seves conseqüències contraproduents pels seus perpetradors en el cas català. Un gran simposi i, estic d'acord, una experiència molt especial".

El primer president de la Generalitat restaurada, Francesc Macià,deia: "A les nacions lliures del món. Catalunya té dret de governar-se ella mateixa en una República Catalana independent. No és odi a Espanya. Sortosos una vegada lliures d'ajudar els altres pobles d'Espanya que pateixen la reacció". Els espanyolistes odien, no els catalans.