Se'n va l'any que s'acaba en 13 i tenim poques notícies dels apocalíptics, aquell estol de visionaris que cada final de desembre ens pronostica la fi del món. Anem escassos de profecies maies, Paco Rabanne deu haver recuperat el sentit del ridícul i l'efecte 2000 ja ens queda una mica lluny. Qui es recorda de l'amenaça nuclear que podia derivar del fet que els ordinadors no reconeguessin el canvi de milenni? Em sembla que ni tan sols es va aturar cap ascensor, els despertadors van restar muts perquè l'endemà era festa i els salts de Garmisch-Partenkirchen van tornar a ser el millor bàlsam per a la ressaca col·lectiva.
Enguany, ni Nostradamus ni beguts ni fumats. A tot estirar, algun infart a causa de la pujada de tarifes. Que el món s'acabarà en un tres i no res ja no s'ho creu ningú. Ara el que es porta és l'amenaça d'una extinció lenta, cruel i selectiva, tot per culpa d'una consulta: Us faran fora de la Unió Europea! Deixarem de comprar cava català! D'altres, intel·lectuals, són més delicats i auguren desaparicions perquè ens mengem les criatures que no parlen català...
Potser sí, els del No-No han comprat tots els royaltys als apocalíptics de mena i s'han adjudicat l'exclusiva de l'amenaça del foc etern. Però la gent amb seny, il·lustrada, contraataca amb lliçons d'història. Arreu es publiquen antídots i volums aclaridors contra la suposada plaga bíblica i per cada clam de sagrada unitat per collons es despatxen deu tesines que diuen que no hem de tenir por de la democràcia. Que no cauran meteorits, que els dinosaures continuaran fent via, que el senyor Esteve no ha de patir pel calaix. O sia, res. De cara a 2014 brindem tranquils: la raó sempre triomfa.
