Entre les moltes notícies sobre l'inici de l'any, em quedo amb el Concert d'Any Nou que, ahir, al Saló Daurat del Musikverein de Viena, va dirigir Daniel Barenboim. I si vull desatacar aquest fet, és per ressaltar la personalitat d'un director musical que és un convençut activista per la pau. Nascut a l'Argentina, d'origen jueu, Barenboim té la nacionalitat espanyola i israeliana. A més, després d'un concert a Ramala, se li va concedir la ciutadania palestina d'honor. Fa cinc anys, en el mateix escenari, abans de l'inici del vals del Danubi Blau, va desitjar pau en el món i justícia humana a l'Orient Mitjà.
Diuen que, quan li van proposar dirigir aquest concert del 2014, va manifestar els seus dubtes, ja que, va dir, la segona vegada no és mai tan extraordinària com la primera, i no perquè l'orquestra no sigui tan bona com la del 2009... Els músics de la Filharmònica de Viena l'han escollit pel seu compromís amb la pau aquest any en que es commemora el centenari del primer gran conflicte bèl·lic europeu. I és que, més enllà de la música, Barenboim, juntament amb el filòsof Edward Said, va fundar l'any 1999 la Orquestra del Divan d'Orient i Occident, amb l'objectiu de reunir, amb esperit de concòrdia, joves músics palestins, àrabs i israelians. Aquesta orquestra és, a més, un fòrum per el diàleg i la reflexió sobre el conflicte entre Israel i Palestina, un lloc per desenvolupar el coneixement i la comprensió entre dues cultures que han sigut, tradicionalment, rivals. Aquesta orquestra es va establir, des de l'any 2002, a Sevilla, on fan una trobada cada estiu amb posterior projecció internacional. A partir de la música, Baremboim i Said fan una aposta per l'educació per la convivència i la Pau. Baremboim diu que "per llegir un llibre no n'hi ha prou amb mirar les paraules; cal convertir les paraules impreses en construccions mentals que permetin entendre el relat. Tanmateix, no n'hi ha prou amb oir la música; cal escoltar-la per comprendre la narració musical. Escoltar, per tant, és oir amb l'acompanyament del pensament, de la mateixa manera que el sentiment és la emoció acompanyada del pensament. Quan sorgeix una emoció, no ha d'estar necessariament relacionada amb un fet o amb una persona específiques; és la participació de l'intel.lecte el que vincula la emoció a una sèrie determinada de circumstàncies, generant sentiments. El mateix procés té lloc quan s'escolta una peça de música".Comencem l'any amb el record d'una guerra i el desig de pau. La cultura, en el seu més ampli ventall, és un camí cap a la Pau. Per això, el mateix Barenboim recordava que "retallar la cultura demostra la manca d'honestedat dels polítics".
