Comença l'any i hom té la sensació que res haurà canviat, que els 311 dies que falten per la teòrica consulta és convertiran en 311 repeticions del que ha estat l'any que hem deixat enrere, acusacions, insults, desqualificacions, debats, promeses, escenaris ficticis, malediccions,..., i un reguitzell de manifestacions i contramanifestacions entorn la mateixa temàtica fins arribar a l'esgotament. El més greu és que hem passat un any escoltant diàriament la mateixa qüestió i passarem un nou any sense moure'ns de la mateixa casella; abans era la pregunta i la data i ara serà el com i el resultat i així cada dia, cada minut i cada segon. I, sincerament, comença a resultar una càrrega haver de llevar-te cada dia amb el mateix escenari, provocat per part d'aquells que han trobat en la consulta la solució a no haver de mullar-se, ni haver de prendre decisions sobre cap altra qüestió, com si en el món quotidià de la gent normal no hi hagués cap més tema ni cap més problema per resoldre.
I encara, si fossin capaços de treballar per l'objectiu promès sense haver de fer cada alenada d'aire amb presència dels mitjans però, es clar, resulta més fàcil fer cada pas sota la llum dels focus per justificar que alguna cosa es mou, quan en realitat seguim on érem, sense haver fet cap pas per molt que ens vulguin fer creure que hem aconseguit l'avenç del segle pel simple fet de tenir un text per una pregunta i d'haver proposat una data, que ni ells mateixos saben si compliran.
I entremig, seguim fent passos enrere, amb menys llibertats, amb menys drets socials, amb menys poder adquisitiu, amb menys marge de maniobra, amb menys benestar, amb menys democràcia i amb menys capacitat de reaccionar. Però, de ben segur, ens sentirem a dir que aquest serà un gran any, l'any en què tot ha de canviar, com sempre, per art de màgia.
