Mirin com diu un anunci que apareix aquests dies a la premsa d'àmbit nacional: "Comprem edificis amb o sense llogaters. Discreció, pagament al comptat". Amb o sense llogaters, discreció i pagament al comptat. Hom pensa en els llogaters d'aquests edificis, tractats a la publicitat com conills d'índies a les seves gàbies. Comprem gàbies, amb o sense rates, amb o sense ocells, etc. Discreció, pagament al comptat. L'existència del llogater encareix o abarateix la ?transac?ció? L'abarateix, sens dubte, perquè és una bestiola que cal fumigar abans de revendre l'immoble. El que el comprador assenyala és que està disposat a fer-se amb ell, malgrat estar infestat. Cal fer-li una rebaixa important, doncs. Ve a ser com comprar una casa amb tèrmits o un vestit amb xinxes. Cal eliminar els tèrmits un a un i arrencar les xinxes amb pinces de depilar. Al final, allò menjat per allò servit.
Els éssers humans queden així reduïts a una mena d'infestació, de plaga. Plaga que necessitarà un tractament de cavall per posar les coses en ordre. Però no es preocupin: ho farem tot amb discreció i pagarem al comptat. La promesa de discreció, en un assumpte com aquest, pinta fatal. Quant a l'assumpte de pagar al comptat, fa pudor. L'Ajuntament de ?Madrid (entre d'altres, suposem) està posant a la venda immobles de protecció oficial els llogaters dels quals paguen de lloguer preus socials. Es tracta d'edificis que hem construït entre tots, ja que s'han finançat amb els nostres impostos en un exercici de solidaritat amb les classes més desafavorides, i per tal de fer viable aquest ?article de la Constitució segons el qual tot espanyol té dret a un habitatge just.
Darrere d'aquest negoci estan els de ?l'anunci. Una vegada que se certifica el ?canvi de propietat, comença el procés de ?fumigació que, segons els especuladors, és molt costós. No és el mateix liquidar una anciana que viu sola, que exterminar una família sencera d'àcars humans. Però hom s'acostuma a tot, ens acostumem a tot. De fet, aquesta publicitat, que hauria de causar escàndol, apareix un dia sí i un altre no sense que ningú investigui.
