Millorar les carreteres és fer-ho en seguretat viària

04.01.2014 | 06:30

La Generalitat està pagant cada any milions d'euros pel desdoblament de l'Eix Transversal, però el país s'està estalviant cada any una dotzena de morts, una vintena de ferits greus i mig centenar de ferits lleus. Aquest és, realment, el dividend de l'obra, i l'estem cobrant en efectiu. En tot un any de funcionament no hi ha hagut ni una sola víctima mortal a la carretera. Els anys anteriors havien oscil·lat entre els 25 i els 4. Hi podríem afegir els que van quedar en una cadira de rodes. Són molts o pocs, per a una obra d'aquesta envergadura? Segurament depèn de si els morts són els altres o són algú pròxim. I com que aquesta perspectiva és impossible d'objectivar, hem de concloure que, efectivament, l'Eix Transversal ha anat a parar on li tocava: a ser una via segura per la qual es pugui transitar sense tenir l'ai al cor. A banda, l'eix és una via de progrés potencial per a la Catalunya de terra endins, i això també té tot el sentit pagar-ho. Les xifres són inqüestionables: en aquest primer aniversari de l'eix desdoblat, el trànsit ha augmentat un 27% i no s'ha registrat cap víctima mortal. El mateix podem dir amb la N-II. En aquest cas, la carretera encara no s'ha desdoblat, però és una evidència la millora de la seguretat que ha experimentat des que el passat mes de maig van deixar de circular-hi els vehicles pesants. No és suficient, però és un primer pas. El resultat d'aquestes millores en dues de les principals vies de les comarques gironines és el descens del nombre de víctimes mortals: set menys que l'any anterior. A la N-II, el nombre de morts ha passat de 17 a 8, tenint en compte que la majoria es van produir abans de la prohibició del pas dels camions. Invertir en carreteres, allà on les necessitats del trànsit ho requereixen, és fer-ho en seguretat viària. I en el cas de l'Eix una part dels seus elevats costos es poden compensar amb un peatge per a camions que respon a la lògica europea vigent i que no té cap sentit que sigui obstaculitzat per un problema de competències. La realitat objectiva diu que hi ha un trànsit de camions de llarg recorregut -alguns internacionals- que aprofita la gratuïtat de la carretera. L'ocupa i la desgasta pagant els autòctons. És de pura justícia que aquest tipus de transport pagui pel que obté.

Enllaços recomanats: Premis cinema