"Aquest senyors no són els Reis. Són homes disfressats, perquè els Reis, papa, no mengen plàtans, mengen man-da-ri-nes i ga-le-tes". El comentari, tan real com espontani, és de la petita de casa, de 5 anyets, que en una de les tandes eternes d'anuncis que interrompen durant 7 minuts els pel·liculons d'Antena 3, s'ha hagut d'empassar el nou comercial de la marca Plátano de Canarias, els de les gotitas negras de l'Arguiñano. Assessorats per algun creatiu publicitari sense manies ni escrúpols, els productors de plàtans insulars esperen incrementar les vendes d'aquesta fruita a costa d'apropiar-se barroerament de Ses Majestats els Reis de l'Orient. Fins ara, Melcior, Gaspar i Baltasar duien coses per a la gent a canvi de res; o com a molt acceptaven alguna mandarina i quatre galetes, però el que es diu demanar fins ara no ho feien, i menys a priori. Els intrèpids creatius de Plátano de Canarias no inventen res que no hagi fet abans la Coca-Cola, que amb força més classe va parir el Santa Claus tal i com el coneixem: un home gros, amb barba blanca i que duu un vestit vermell, amb gorro de borla del mateix color. Abans del 1931, any en què l'il·lustrador Haddom Sundblom va dibuixar-lo tal i com el coneixem, vestia un combinat de colors blau, negre i groc. La Coca-Cola és molta Coca-Cola i resulta difícil escapar de les seves urpes. Són els reis del màrqueting i recentment ho han tornat a demostrar: la tonteria de posar noms a les llaunes li ha reportat a la marca un increment de vendes del 13% a Espanya (!), que aviat es diu. Ara bé, els plàtans de Canàries i les seves campanyes idiotes són figues d'un altre paner: de moment han aconseguit que els Reis, els de debò, a casa mengin, més que mai, mandarines i galetes, i de passada han fet enfadar la nena, que sap des de fa molt de temps que al blanc, al ros i al negre els plàtans no els agraden. Mandarines, amics, els Reis de l'Orient mengen man-da-ri-nes.
