Cartes

05.01.2014 | 06:30

L´agenda
de Palamós
JOAN LLUÍS MAS GOST. PALAMÓS.
Editada per l´Ajuntament, em creia que solament informaria de les activitats de la vila i amb molta sorpresa veig que la del mes de gener de 2014 anuncia, com una agència de viatges, dos desplaçaments els dies 5 i 26, per anar a veure un equip de football foraster.
Haig de protestar fermament com a palamosí i soci del CF Palamós que s´oblidin d´anunciar els desplaçaments del nostre club local.
Per això tinc l´esperança que a l´agenda del mes de febrer de 2014 no llegeixi novament aquesta anomalia per a la nostra vila i, en cas contrari, procuraré aquesta agència de viatges, per fer desplaçaments a calçotades, matança del porc, etc.

Diàleg de sords
i muts
Francesc Buixeda Cabré. SANTA PAU.
De les darreres declaracions del President Rajoy, es desprèn novament i clarament la postura immobilista del Govern de l´Estat envers a la consulta catalana. També la pressió del Govern català que va aprovar la data de la consulta, el 9 de novembre del 2014, i la pregunta o preguntes per fer, sense tenir-la autoritzada per l´Estat.
Rajoy diu que no pot disposar d´una cosa que no és seva, «la sobirania nacional correspon a tots els espanyols», i manifesta: «Treballaré amb totes les meves forces per evitar que Catalunya i la resta d´Espanya es vegin perjudicats per una iniciativa política que només ha aportat incertesa, inestabilitat i fractura social». De tota manera, assenyala que segueix disposat a dialogar, tot i que, diu, de moment no he rebut cap petició per part del President Mas.
Estem al mig d´un diàleg de sords i muts, no es poden entendre ni amb senyes, cada una de les parts va a la seva i ningú vol cedir, així no hi ha diàleg possible, i potser anem per un camí, errat o no, sense sortida. No podem seguir escoltant un dia darrere l´altre casos de corrupció i enfrontaments polítics constants, sense que s´albiri cap sortida airosa, tant de la consulta com de la crisi. No es pot perdre més temps en aquest impàs que no ens porta enlloc.
Benvolguts senyors Mariano i Artur, no podríeu per una vegada deixar-vos l´arrogància a la butxaca i començar a parlar-vos i escoltar-vos mútuament per al bé dels catalans i espanyols? Fent ús del sentit comú i el seny, pensant amb la ciutadania, que no desitja altra cosa que una convivència sana i conciliadora, més amb la situació de crisi econòmica que ens afecta a tots, perquè en aquests moments solament tenim sensació d´incertesa i inestabilitat, que no ens ajuden a sortir del jeroglífic.

El victimisme
de Mas

Francesc Gombau. Girona.
Crec que el permanent victimisme d´Artur Mas és excessiu i contraproduent. Si algú es cre­gués les darreres declaracions d´Artur Mas als diaris estrangers, acabaria pensant que Catalunya no té competències transferides i que no es pot parlar gairebé el català. Aquesta no és la realitat.
Catalunya i el País Basc tenen més competències que cap altra regió europea. Més, fins i tot, que les regions d´estats federals com Alemanya, Bèlgica o Àustria i així ho han reconegut diverses institucions. I de fet, molts nacionalistes escocesos s´acontentarien amb tenir la meitat de competències que ara té ja Catalunya i deixarien el seu referèndum de banda. Per no parlar de la llengua. Qualsevol pot comparar la presència del català tan diferent a la nostra ciutat, Girona, i a l´altre costat de la frontera, a Perpinyà, per exemple.
Dir que a Espanya el català està perseguit és una ximpleria. Qui ho dubti que vagi al Rosselló francès i potser valorarà més la plena llibertat d´ús del català que tenim a Espanya. A la Catalunya Nord el català ni és oficial i la immersió lingüística és inimaginable.
Prou de mentides i prou de permanent creació de ressentiment contra la resta d´Espanya, senyor Mas.

La reconversió
de Portbou resta pendent
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
El poble de Portbou pateix una crisi estructural d´ençà de fa, com a mínim, 30 anys. Portbou no va saber, en el seu moment, fer la veritable i necessària reconversió econòmica i social de debò i passar d´una economia de despatxos duaners i transbordaments ferroviaris en frontera, a una economia i a un model turístic diversificats.
També s´ha de dir que tampoc es va tenir massa ajuda i/o suport de les institucions supramunicipals. De fet, d´ençà dels anys vuitanta del segle passat tots els ­equips de govern municipal han parlat molt de convertir Portbou en un poble turístic, però mai s´ha acabat de concretar res de res: el poble de Portbou no se´n ha sortit amb el turisme.
El pitjor de tot és que Portbou tenia, té, un diamant en brut (que s´ha de polir molt) que s´anomena Walter Benjamin, que ara sembla oblidat i bandejat (vilipendiat), no només en l´àmbit local. Walter Benjamin seria l´única esperança per convertir-nos en un poble normal de Catalunya i Europa.
Lògicament, el tren, el ferrocarril també ha de seguir jugant un paper cabdal, com a mitjà de transport i per tal d´ajudar a articular un nou model turístic, no només per a Portbou, sinó per tota la contrada de l´Albera Marítima; ja que, com a mínim, si molts dels portbouencs no podem treballar al nostre poble, almenys, que ­pu­guem viure-hi, residir; encara que, per obligació haguem de treballar a d´altres municipis de la comarca i/o demarcació.
En síntesi, Portbou ha de trobar la seva via, amb coratge i determinació, per tal de superar els problemes i reptes que té plantejats actualment. Portbou ha de fer un pensament de debò i posar en marxa un projecte de futur, altrament, podem desaparèixer per sempre com a poble

Enllaços recomanats: Premis cinema