Dones que maten" agrupa les escriptores de novel·la negra. En el dinar de Nadal d'Oxford i Cambridge a Catalunya coincideixo amb Peter Bush, traductor a l'anglès del Quadern Gris de Josep Pla que presentarà a Nova York, i la seva dona. Teresa Solana em parla del molt que s'ha de canviar en una Catalunya independent: "La política està corrompuda i la societat, tancada en els privilegis, lluny de la meritocràcia europea". La corrupció política també mata.
L'exsecretari d'Esquerra Joan Ridao m'envia Contra la corrupció, un conflicte entre l'ètica i el poder (Angle). Quan jo denunciava el corrupte presumpte innocent Duran el 2000, quan Esquerra no era res, ell volia canviar la política. Ara no cita ni Duran. Li pregunto: "Veig que utilitzes molts articles dels diaris però cap de Diari de Girona, l'únic que realment ha perseguit la corrupció. Tampoc surt La mancha negra de CiU de Callol i Cid i no veig els meus llibres Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya i Corruptors i corruptes. El primer llista centenars d'articles de premsa sobre la corrupció i el segon parla d'ètica i política econòmica. No volies parlar de Catalunya?". L'actual professor i membre del consell de garanties estatutàries contesta: "Un dels requeriments de l'editor era evitar fer un relat d'episodis concrets. Es tracta d'una reflexió genèrica que només utilitza alguns casos puntuals. Tinc i vaig llegir Tots els homes de Duran. Ja fa algun temps". Li he d'aclarir: "Corruptors i corruptes es basa en l'Escola de Salamanca del segle XVI i no surt cap fet actual! Si no l'has llegit, mira'l." La seva excusa no s'aguanta. El seu llibre cita la corrupció de Madrid, València, Itàlia, Estats Units, arreu del món excepte la virginal Catalunya, esquitxada en el Cas Palau o l'admissió de Duran el 2013 que efectivament és corrupte, però Ridao no ens dóna més.
Ridao admet que la classe política és mediocre, ignorant, immoral, buròcrata i centrada en el culte a la personalitat. La corrupció ha desencantat els votants quan els "anys de corrupció" han quedat destapats per la crisi econòmica. "No es pot negar l'evidència", admet, ni "la llei de l'omertà que impera". Veu la corrupció banal, l'avorreix parlar-ne, però admet amb André Glucksmann que la qüestió avui és "democràcia o corrupció". I pregunta: "Vivim, doncs, en una cleptocràcia a l'africana? De vegades ho sembla". El cost de la corrupció supera els 40.000 milions d'euros anuals. Majoritàriament és política. Per cada funcionari corrupte trobem cent polítics lladres. Com que molts no són jutjats ("amb prou feines el 10% arriben a convertir-se en acusacions formals") i ni un va a la presó, Ridao té la barra de dir que només afecta el 0,7% dels polítics.
Admet, però, que la corrupció generalitzada fa la justícia inoperant. I això que els polítics han creat la seva pròpia justícia: "Tota aquesta jurisdicció privilegiada o aforament no existeix en cap país europeu ni als Estats Units. Grosso modo a Espanya hi ha 220.000 aforats". Tampoc existeix en democràcia l'indult. Segueixen culpables, però sense presó. Cap dels criminals de Duran ni els 10.158 indultats des de 1996 han anat a presó. El president Obama, en contrast, n'ha indultat 22 des de 2008. Ridao no pot acabar més depriment: "No s'acabi produint un simple canvi a la gattopardiana, perquè tot continuï igual.". Les dones que maten tenen raó, la corrupció política mata i cal neteja a fons.
