Amb l'atur amb xifres rècord, amb més pressió fiscal sobre les rendes dels jubilats i les classes mitjanes, i uns sous sota mínims, perdó, competitius, és agosarat parlar de símptomes positius -els "brotes verdes" de l'optimista Zapatero-, però sí que tenim senyals de canvi de cicle.

Si fins i tot Portugal, immers en un desert econòmic, augmenta les vendes de vehicles, Espanya pot vendre el seu deute públic més barat des de fa tres anys, quan els especuladors van començar a cremar-nos. El ?senyor Rajoy pot ingressar 200.000 milions d'euros anuals, de moment, amb un tipus d'interès competitiu. A Terrassa, els socialistes multen els pisos embargats dels bancs que es venen o es posen en lloguer social. Una mesura que si s'estén pot ajudar a rebaixar el preu de l'habitatge i crear un mercat dinàmic. Alhora, animaria la demanda que canviaria de residència, però que no vol comprar a qualsevol preu.

A Itàlia, un polític com Renzi, sorgit de l'alcaldia de Florència, que alguns comparaven amb la nostra Girona, és un transformador: la primera mesura que va prendre va ser reduir a la meitat les regidories de l'ajuntament, i eliminar els vehicles oficials dels polítics, que formen part del paisatge italià. Dins la seva formació té més batusses per eliminar prevendes de càrrecs, que no pas per raons ideològiques. A casa nostra el debat populista ha escorat part del catalanisme fins a terrenys pantanosos, embolcallats de paraules grandiloqüents. I paralitza la tasca del Parlament: és hora que la política atengui els problemes reals, urgents, del ciutadà.