Si tothom fos honest, l'ideal seria que les adjudicacions públiques es poguessin fer a dit. Que un jurat integrat per persones expertes i independents analitzés les ofertes per escollir la millor. Com que no és possible, perquè ningú no se'n refia, existeixen els concursos públics. Tampoc no són la panacea. Les bases d'un concurs, igual que les d'unes oposicions, es poden redactar a mida. O les empreses organitzar-se en càrtels. També existeix la baixa temerària. O, encara que no sigui temerària, la tendència de les administracions a escollir l'oferta més barata. I, ja sabem, allò barat acaba sortint més car. Aquesta ha estat la causa de la paralització d'obres al desdoblament de la N-II. Les grans constructores espanyoles dominen molt bé aquest escenari. El problema és quan porten la seva prepotència a l'exterior com acaba de succeir amb Sacyr a Panamà. També Acciona té problemes al Brasil. Panamà no és un país modèlic (és el 102 del món en percepció de corrupció), però allà no tenen ni la llotja del Bernabéu, ni Bárcenas, ni el BOE. En tindran d'altres, però no aquests. El que hem de vigilar és que no ho acabem pagant entre tots per evitar un conflicte diplomàtic. Marca España.
