El preu de l´electricitat

05.01.2014 | 00:00
El preu de l´electricitat
El preu de l´electricitat

De fa un temps cap aquí molts mitjans i gent coneguda em pregunten per la raó del dèficit de tarifa i pel cost de l'electricitat. Explicar aquest cost és complicat perquè es necessita conèixer com es genera, com es transporta i com es comercialitza, alhora que també s'ha de tenir una idea de la història recent del sistema per entendre algunes coses. D'aquesta complexitat se'n valen les companyies elèctriques per imposar els seus criteris a l'administració. També se'n serveixen per crear confusió a l'usuari final a través de publicitat enganyosa. Tots haureu pogut veure la campanya que han orquestrat les dues grans elèctriques Iberdrola i Endesa per fer-nos creure que elles no tenen res a veure amb els augments de preus de l'electricitat, posant més confusió i enganyant a tort i a dret.
El cost de la factura elèctrica té molts components, el principal dels quals és la generació elèctrica. Aquesta alhora té uns altres dos components: el que es negocia a la llotja diària i el que se li suma en forma de primes per a la introducció de tecnologia renovable. El preu mig de generació varia d'un any a un altre pel fet que depèn del mix d'energies que hi intervenen, del preu del gas i del preu del carbó. El valor mig varia des de 49,7 €/MWh fins a 52,4 €/MWh. A aquest valor cal sumar-hi la prima de foment d'energies renovables que pel 2013 ha estat de 24,8 €/MWh. Per tant, el valor de generació seria d'aproximadament uns 75 €/MWh. Aquest és el punt pel que les companyies elèctriques diuen que el culpable que hi hagi dèficit tarifari i que el preu de l'electricitat pugi és el component de les renovables. Tindrien part de raó si no fos que l'entrada d'energia renovable al sistema serveix per abaixar el cost de generació elèctrica convencional doncs es substitueix l'energia en forma de gas i carbó per una altra sense combustible. El truc està en com es formen els preus.
La llotja diària estableix els preus elèctrics per a cada hora. En ella intervenen els que compren i els que venen. La demanda diu les seves necessitats per a cada tram horari i l'oferta ve entrant propostes per ordre, des del preu més barat al més car. Per exemple, divendres a les 18 h el preu va ser de 50,42 €/MWh i a les 19 h de 92,1 €/MWh, diferència que ve explicada perquè, per satisfer l'augment de potència a les 7 de la tarda, va haver d'entrar generació amb gas, amb un cost molt més alt. Però no té sentit, perquè a les 6 la demanda era de 29.951 MWh i a les 7 de la tarda havia pujat a 30.795 MWh, una diferència de 844 MWh que pressuposadament es va fer amb gas, significant un augment de 41,7 €/MWh, un 82,7. La seva entrada estricta hauria apujat el preu només fins a 51,7 €/MWh. El truc està en el fet que el preu que s'estableix en la llotja és el de l'última tecnologia que casa amb la demanda. Així, si el preu a les 6 era de 52 €/MWh, a les 7 va agafar el preu de la generació en gas a 92 €/MWh, per la qual cosa totes les tecnologies que tenen preus inferiors es van beneficiar d'aquest fet i els usuaris hem hagut de carregar amb la diferència de 42 €/MWh. Per aquest fet la generació nuclear -amb un cost de prop de 35 €/MWh- i la gran hidràulica -amb un cost de cap a 20 €/MWh- obtenen beneficis enormes gràcies al sistema de cassació del mercat diari. La solució al desgavell consisteix en treure la generació nuclear i la gran hidràulica del mercat de preus: ningú pot muntar una central d'aquestes, per la qual cosa no són transparents per estar al mercat. El món de l'energia té clar aquesta solució des de l'any 2006 i, si no es fa, és perquè és la raó de ser de les grans elèctriques, el punt clau per on no entren en pèrdues.
Per tant sabem que el preu de generació avui és de 75 €/MWh i podria ser de 66 €/MWh si es pagués l'energia nuclear i hidràulica al seu cost. L'argument de les elèctriques que l'energia renovable és la culpable de l'augment de preu és absolutament fals: durant les tres setmanes del mes de desembre en les que no hi va haver vent el preu diari va pujar fins als 90 €/MWh, una mostra clara de com treballa el mercat diari.
A més del component de generació en la factura elèctrica hi entren altres components sota el concepte de peatges. Un d'ells és el de la prima a les renovables que jo l'he sumat a la generació, però hi ha altres components: el transport d'alta tensió a 400 kV, amb un cost de 4,1 €/MWh, i la distribució, que implica la xarxa de 132 kV a 25 kV i a 220 V, amb un cost de 14,4 €/MWh. A partir d'aquí hi entren conceptes un xic eteris, com la moratòria nuclear amb 0,59 €/MWh, l'amortització del dèficit anterior amb 4,09 €/MWh, el bo social (la tarifa per a les llars amb menys recursos) amb 0,59 €/MWh, la Comissió Nacional d'energia amb 0,14 €/MWh, la compensació extrapeninsupar (a les illes perquè tinguin el mateix preu que la península) amb 4,26 €/MWh i altres amb 3,66 €/MWh. A això cal afegir encara l'IVA del 21%, uns 30 €/MWh. En el gràfic els impostos engloben IVA, bo social i insularitat, 37,19 €/MWh.
No és just que a més de pagar el 21% en forma d'impostos la factura elèctrica carregui amb el bo social i amb la insularitat, conceptes d'igualació social que corresponen als pressupostos de l'Estat. Per tant, si resolem el sistema de llotja i traiem conceptes socials de la factura, el preu de l'electricitat podria passar dels 143 €/MWh fins a 114 €/MWh, un 20% menys. Això sí, per fer-ho cal mostrar les mentides de les elèctriques, deixar al descobert el seu joc i fer pressió perquè l'administració defensi a l'usuari i no a la patronal UNESA. Cinc empreses contra dos milions d'empreses, cinc elèctriques contra 47 milions d'usuaris. Fot-li fort que enrampa!

Enllaços recomanats: Premis cinema