Retaules d´ara

05.01.2014 | 00:00
Retaules d´ara
Retaules d´ara

Els retaules que sovint admirem en algunes esglésies expliquen de forma ben gràfica aspectes i personatges del Cristianisme. Fou un dels mitjans utilitzats per divulgar la història que arrenca del Nadal de fa dos mil anys. Pintats sobre fustes n'hi ha actualment encara d'admirables per la seva grandària i expressivitat. Per exemple, el de l'església de Cadaqués, entre molts altres.
En la segona meitat del segle XX crec que pot dir-se que s'inventà una altre mena de retaules: els Pessebres vivents. Consisteix en representar en diferents escenes a l'aire lliure aquesta mateixa història que comença a Betlem i acaba en la fugida a Egipte.
El Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja publicat per Editorial Alta Fulla i la Fundació Serveis de Cultura Popular el 1989 diu que n'hi ha cent setanta i no crec que hagin disminuït, més aviat, segurament, n'hi ha avui alguns de nous. El primer fou El Pessebre d'Engordany a Andorra que fou obra d'Esteve Albert (Dosrius, Maresme, 1914-Andorra la Vella 1995), poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural que el situà com acostuma a fer-se en escenaris naturals. Aquesta mena d'espectacles que expliquen de forma escenificada la història d'aquells fets és representada per els veïns del poble on es fa el Pessebre vivent, o el retaule actual, que és el que acaba resultant.
Cada Pessebre vivent compta amb dotzenes de persones, sovint uns centenars que hi col·laboren, qui fent d'electricista, qui fent de pastor... Els Pessebres vivents tenen com a relat bàsic la naixença de Jesús, però d'altres l'emmarquen en una representació de la Creació i dels profetes, com en el de Pals, on hi ha un passeig en el qual es fa memòria d'aquests personatges. A vegades els Pessebres d'aquesta mena es complementen amb l'escenificació també d'antics oficis com el cisteller, el llenyataire i d'altres.
L'èxit entre el públic és extraordinari. Sovint els Pessebres vivents es representen tres, quatre o cinc vegades aquestes diades i atreuen uns centenars de persones encuriosides i que admiren el marc i la història que com en un film s'hi explica. Són els moderns retaules. Fets, representats, per la gent del poble, amb tota la seriositat que cal per crear un ambient propici a la mirada dels visitants que tot fent els seus comentaris fan memòria d'uns fets o els observen per primera vegada. Ara, no es tracta de veure-ho explicat damunt les fustes per la pintura com segles enrere, ara un senzill programa de mà ens indica en cada moment de què tracta els que estem veient en un escenari natural. Una de les estampes més interessants és veure la mobilització veïnal que provoca la preparació i la gent que, arribat el dia, de prop o de lluny hi assisteix.

Enllaços recomanats: Premis cinema