Com era d'esperar, l'any 2014 ha començat tan malament com els anteriors. Si hi havia alguna esperança que el Gobierno hagués fet bé la seva feina, i que, aquesta vegada, no ens enganyés, ha quedat fosa per la dura realitat. La major part dels articles de consum i alimentació, els serveis, els transports, etc. s'han apujat per damunt de l'IPC -el referent habitual a l'hora de calcular economies personals-, mentre que els salaris es congelen i els pensionistes, la part més dèbil de l'espectre social, segueixen perdent poder adquisitiu amb l'almoina del miserable 0,25% d'augment. Deu ser el mimetisme amb la política japonesa, la d'aquell ministre d'Economia que va demanar als jubilats que fossin "patriotes" i es morissin aviat.

Però aquesta constatació em porta a una reflexió important: els pensionistes no saben la força que tenen, tot el que podrien aconseguir amb una mica més d'iniciativa. L'única activitat política que se'ls concedeix és votar cada quatre anys, quan són convocats a la contesa electoral. La resta del temps no només no existeixen sinó que, de vegades, sembla que fan nosa.

Però, què passaria si, en lloc de votar en positiu, els pensionistes votessin en "negatiu"? És a dir, que per l'experiència dels quatre anys anteriors, in?flexiblement, decidissin no votar els que els han perjudicat amb la seva po?lítica, i votessin, d'entre els altres candidats, el que menys desconfiança els inspirés. Per posar un exemple: si els pensionistes no voten ara el PP, responsable d'una política absolutament negativa per ells, què creuen que farà qualsevol partit quan comprovi que va de veritat la cosa? Potser que l'estudiïn seriosament, la proposta.