Cada vegada que Anglada crida "Primer els de casa!", em llanço a mirar per tot casa meva, especialment pel traster, on s'hi han vist rates, per assegurar-me que no hi habita. Mai no l'hi he trobat, així que puc afirmar amb orgull que la casa a la qual es refereix, sigui quina sigui, no és la meva.
Exclamar "Primer els de casa" per queixar-se que els primers nadons de l'any són de pares estrangers té la seva gràcia. És una crida als metges perquè extreguin abans els catalanets que els forasters del ventre de les seves mares, encara que duguin sis mesos o inclús sis setmanes de gestació. Primer els de casa! Que no ens guanyin la cursa natalícia els estrangers! Empenyeu fort, mares catalanes, primer han de sortir els de casa! Qui sap si el mateix Anglada va néixer quadrimesó per aquest sistema; això explicaria que no hagi desenvolupat del tot les capacitats psíquiques.
També podria ser que l'expressió s'hagi tret de context i estiguem essent injustos amb Anglada. I si el pobre home es referia textualment a casa seva? Vagin a saber si té sota el seu mateix sostre algú que ha passat quinze mesos gestant, i li sap lògicament greu que els estrangers pareixin al cap de només nou mesos. Primer els de casa, per l'amor de Déu, que estem a punt de rebentar.
Entre riallada i riallada el llibre Ha tornat-aprofito per recomanar tan meravellosa sàtira- demostra que avui Hitler ho tindria fàcil per arrossegar masses de nou (Hitler, no Anglada, ja que cal un mínim d'intel·ligència). Un capítol relata de forma hilarant la visita del fuhrer a un partit neonazi i no triga a adonar-se que aquests pressumptes nazis, de forma més semblant a una hamburguesa que a un humà i de cervell en parador desconegut, serien dignes hostes d'un camp d'extermini. Per tant si Hitler arribés a Catalunya amb intenció de crear una raça superior no exterminaria moros, negres i llatins sinó que començaria pels inferiors: Anglada i els qui el voten. Primer els de casa.
