Primer, les bones notícies: la majoria d'analistes coincideixen que "el pitjor de la crisi" a Espanya ha passat i tots pronostiquen un creixement moderat per a l'any en curs (entre el 0,5% i l'1%), el més elevat des de 2008. No obstant això, també tenen raó els que afirmen que "la recessió ha acabat, però els seus efectes han vingut per quedar-se molt de temps".
Com a mostra, unes dades, totes del mes passat: malgrat l'augment en el 2013, les vendes de cotxes a Espanya (amb ajudes públiques) se situen a nivells deÉ 1986; el consum de cigarrets ha caigut en més de la meitat des de 2007, fins arribar a cotes de 1989; el trànsit en autopistes ha caigut un 33% des de 2006, per situar-se en nivells dels anys 90 i la demanda d'electricitat, després de diversos anys de caiguda, es col·loca en el mateix nivell que en el 2005.
Com a solució per remuntar la situació, diuen, cal confiar en el turisme (que té un pes en l'economia superior al de 2008, encara que sense un augment substancial de l'ocupació en el sector) i en les exportacions (que han millorat notablement durant la crisi, gràcies a l'abaratiment de costos i no a la productivitat).
Encara que la cosa més rellevant per al ciutadà del carrer que treballa (o aspira a fer-ho), radica en el missatge coincident de la ministra de Treball i de la CEOE: com està passant amb la "recuperació" nord-americana, l'ocupació a temps parcial serà l'estrella de la millora econòmica (Juan Rosell dixit). Com que serà molt difícil crear ocupació a temps complet, fomentarem l'ús del contracte per hores. Així, entre la gent que deixa d'apuntar-se a l'antic Inem, els que emigren i els que treballen 10-15 hores setmanals, abaixarem les estadístiques de la desocupació. Així que els corifeus que supliquen que "flueixi el crèdit" perquè "s'animi el consum" ja poden oblidar-se d'això en els pròxims temps.
