L'any que ha finalitzat ha estat, segons diferents indicadors, el de l'enlairament econòmic i de la sortida de la crisi iniciada el 2008. No obstant això, les bones estimacions de les dades macroeconòmiques no es perceben encara en el si de la societat, sobretot en els seus segments més vulnerables. El repte per al 2014 està, per tant, a fer efectiva, en sentit pràctic i directe, la recuperació econòmica per al ciutadà del carrer. Per a això, caldrà contrarestar l'encara exagerat efecte de l'atur, assegurar l'accessibilitat als béns de consum bàsics i garantir la solvència dels serveis essencials, des de la sanitat afeblida per les retallades a una educació ara presa de massa conflictes. L'empresa de sortir de la crisi que es marca per al 2014 és àrdua i polièdrica i, per tant, és missió col·lectiva que no pot escatimar esforços. Però no és una tasca exclusivament de condicionants econòmics. Poc o gens s'avançarà si no s'aconsegueix superar el divorci entre classe política i ciutadania. Per aconseguir-ho serà imprescindible la renúncia expressa de les esferes dirigents i el seu entorn, sense excepció a la corrupció política. El 2014 haurem de veure encara massa polítics rendint comptes dels deliris comesos en el passat. El més lògic hauria de ser tot el contrari, el testimoni nítid i exemplaritzant de la classe política. La UE i el Fons Monetari Internacional sostenen que amb les reformes estructurals empreses -dures i sagnants per a la majoria dels ciutadans, per molt que això ho oblidin-, l'Estat espanyol se situa en el cami adequat per a l'enlairament. El missatge d'optimisme que emana de les institucions serà creïble en la mesura que el ciutadà pugui percebre'l en la seva quotidianitat. No serà fàcil aconseguir-ho amb un rebut de la llum incrementat, amb els sous congelats o a la baixa i amb la pèrdua de poder adquisitiu de la majoria de les famílies. S'ha d'imposar un clar canvi de tendència sense excuses i és responsabilitat dels gestors públics generar el clima de confiança i els mitjans necessaris perquè els primers efectes de la recuperació econòmica, encara febles, però que ja s'albiren, repercuteixin sobre el ciutadà i enfilin el camí de l'estabilitat, sense nous ensurts en els propers anys.