«The broquil is over»

07.01.2014 | 08:53

Quin fart de festes, àpats i regals. Per fi, s'ha acabat! Suposo que, per a tots aquells que somien amb un futur independent pel seu país, el millor regal haurà estat el que ens van fer els representants de gairebé 2/3 parts de les forces polítiques representades al Parlament: la data (9 de novembre) i la (doble) pregunta per a un referèndum que té molts més números de no celebrar-se que de celebrar-se, per la increïble i increïblement compartida postura dels principals partits espanyols, que han decidit evitar-lo a tot preu.

Quan explico el meu parer, que no és causa d'origen o naixement, a amics i coneguts forasters interessats, però menys implicats que nosaltres, no se'n saben avenir. Tothom entén que Espanya ha d'evitar l'escissió de Catalunya costi el que costi, però ningú comprèn els mètodes que les diferents forces polítiques han triat per aconseguir aquest objectiu. I això que molts no són conscients de la principal feblesa del poble, i no només del català, que cauria rendit davant quatre carícies i concessions per part de Madrid, abans que votar una separació que encara genera més dubtes que certeses. Però en lloc de convèncer, Espanya ha escollit el camí de la confrontació, l'autoritari, el que nega els principis democràtics més elementals i, el que és pitjor, el de la mentida.

Madrid menteix quan diu que el referèndum seria il·legal. La mentida és tan òbvia que no cal ésser jurista ni conèixer la constitució per veure-la: tothom sap que qualsevol llei pot esser interpretada de diferents maneres i, tal com acaba d'explicar el president Mas als mandataris europeus a la seva carta, hi ha almenys cinc vies perfectament legals per autoritzar la consulta. El premi que recolliran Rajoy, Rubalcaba, Díez, Ribera i consorts per prohibir-la, serà el descrèdit, l'inevitable afebliment dels seus postulats. I al mateix temps, hauran obert el camí més curt cap a la fractura total: si els catalans no podem exercir el dret a expressar-nos el proper 9 de novembre, els nostres representants convocaran, amb el suport d'una amplíssima majoria d'un poble emprenyat, les eleccions plebiscitàries. I com que serà molt més fàcil votar un partit que promet tirar endavant la independència que votar-la directament (fins ara, les enquestes donen un 80% a favor de la consulta, però només un 55% a favor de la independència), les formacions secessionistes rebran un suport que probablement serà molt més ampli del que tindria una votació referendària. I d'aquí a la declaració unilateral seran quatre passes formals per satisfer el dret internacional. Game over.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema