L'apassionant llibre de Belén Esteban no només es ven més que els totxos de Felipe González, Aznar, ZapateroSolbes. Ha superat en difusió a la suma de tots ells, multiplicada per deu. Encara que un comprador interessat en el responsable econòmic de l'últim socialisme ha de ser vist amb un recel suplementari, la preeminència de la princesa del poble sobre tres governants que sumen trenta anys a La Moncloa obliga a replantejar-se la història recent d'Espanya. La raó no pot centrar-se únicament en el títol, encara que la majoria de lectors conscients de la seva salut no passin d'aquí. De fet, la musa televisiva ha encapçalat el seu esforç literari amb un ampul·lós Ambiciones y reflexiones. En despullar la seva poc explotada capacitat de reflexionar, avança els governants en el seu terreny, perquè cap dels polítics aixafats en les llistes de supervendes negaria una disposició reflexiva. En el cas de Solbes, en aquest punt que la cogitació limita amb el ronc. El seu esforç es titula Recuerdos. Preferim oblidar.

La intel·ligència discriminatòria dels lectors torna a posar-se de manifest en elegir a la princesa del poble sobre presidents en desús o, encara pitjor, sobre Solbes. Ni tan sols admetent que el contingut del llibre de Belén Esteban sigui més atractiu que les prèdiques presidencials s'entén la seva aclaparadora superioritat en vendes, si atenem a la mística de La Moncloa. Ningú dubtaria de la superioritat de l'escriptora supervendes en el circ de Sálvame, però s'havia propagat el tòpic que el públic lector és més exigent i erudit que la descerebrada audiència televisiva. Per tant, la princesa del poble també escriu millor que Aznar i companyia, a banda de superar-los probablement en cultura. Perquè ningú ?abonarà impassible les hipòtesis que els ?escassos compradors supervivents de llibres ocupen les capes més frívoles de la societat.

Belén Esteban és l'eròtica del poder. Amb cent mil exemplars venuts i ja en la setena edició, costa decidir si els espanyols volen saber més de la mare del fill de Jesulín o menys dels seus presidents del Govern, per no parlar de Solbes. Els qui estan decidint l'ordre amb què han de llançar els volums presidencials a la paperera han de parar-se a reflexionar, com diria l'Esteban, perquè disposen de productes únics que es revaloraran al mercat d'antigalles. Parlant per un mateix, i obligat a elegir sota amenaça de desterrament, copiar a mà Ambiciones y reflexiones em sembla menys mortificant que obrir qualsevol altre dels assajos aquí analitzats.

Posats a excusar-se, els presidents del Govern al·legaran que l'èxit de Belén Esteban se substancia en el reforç de Boris Izaguirre. No obstant això, ella ven molt més que ell en solitari, de la qual cosa s'infereix que la princesa del poble escriu millor que l'Oscar Wilde espanyol. En fi, els irreductibles reblaran que Esteban es ven però no es llegeix. A part de l'insult gratuït als seus compradors, cap autor ha considerat aquest criteri a l'hora d'avaluar les seves pròpies vendes. La majoria abraçarien un lector o votant addicional, amb independència que conegui el seu idioma. A més, que ningú ha llegit un assaig de cap a peus en tota la història de la Humanitat.

A manera de consolació, els presidents es refugiaran que ells van ser votats per milions de persones, que mai dipositarien en una urna la papereta amb el nom de Belén Esteban. En efecte, i potser es degui que la funció política ha estat degradada pels seus practicants, per la qual cosa els votants reserven a la princesa del poble per a missions més sublims, tals com l'enriquiment espiritual que sens dubte aporten les seves reflexions. Es neguen a rebaixar-la a la condició de cartell electoral, amb l'única funció en cas de triomf de postrar-se davant la gran banca. I així s'arriba, sense més que ampliar lleugerament el focus, al moll de la diferència abismal de vendes. Una dona elegida entre ?múltiples mitjans derrota uns governants elegits perquè no queda un altre remei. Sustenten la seva inevitabilitat en el bipartidisme espanyol, encara que el seu nom més correcte seria bifosilisme, en aplicació del terme encunyat a Antifragilidad per Nassim Nicholas Taleb per definir el seu correlat nord-americà. Com s'ho arregalran els historiadors del futur per explicar Elena ValencianoCarlos Floriano?