José Castro s'ha mantingut immune a pressions de tota mena. Té un mèrit espectacular. No l'han afectat ni les canonades mediàtiques, ni les opinions contràries del fiscal anticorrupció o del fiscal general de l'Estat. Després d'haver aplegat més dades que poden vincular la Infanta a delictes fiscals, ha decidit imputar-la de nou.

Ja veurem què passa. Al marge de com es resolgui el cas, el senyor Castro acaba de fer un favor enorme a la credibilitat de l'aparell judicial. I ho ha fet respectant el discurs nadalenc de Juan Carlos I, del 2011, on el Rei assegurava que "qualsevol actuació censurable ha de ser jutjada i sancionada d'acord amb la llei. La justícia és igual per a tothom".

A hores d'ara, poca gent deu dubtar que l'institut Nóos i Aizoon eren invents dedicats al lucre dels seus promotors. I pocs ciutadans hem entès les maniobres que s'han fet per evitar que la Infanta passés pels jutjats. D'acord que és una nova clatellada a la imatge de la monarquia, però la Infanta té dret a explicar-se i donar la seva versió de la trama. És la millor manera de desmuntar els milers d'articles i tertúlies que hem patit, fent cabòries sobre què en sabia dels tripijocs del seu home.

El nostre sistema judicial és força millorable. Avui hi planen força ombres -tot l'embolic que envolta l'exbanquer Miguel Blesa, per exemple-. Per això la decisió de José Castro és una cullerada de xarop reconstituent, destinada a retornar-nos la fe en l'equitat de la justícia. És un pas significatiu per restituir-li aquell prestigi que, fa tres hiverns, reclamava el pare de la reimputada.