La crisi econòmica no només ha deixat exhaustes les arques municipals sinó que, en molts casos, ha compromès la viabilitat econòmica de petites poblacions els alcaldes de les quals es veuen impotents per garantir els serveis que té encomanada l'administració local. Les primeres solucions que s'estudiaven per treure de la fallida aquells municipis que van dilapidar amb més disbauxa els fons públics van xocar amb el recel de la ciutadania, que es resisteix a acceptar la desaparició o la fusió d'ajuntaments, com s'ha fet en altres països del nostre entorn, per criteris sentimentals. L'alternativa del govern de Mariano Rajoy, a través d'una nova llei que genera confusió, tractarà d'esquivar aquest rebuig. El Ministeri d'Administracions Públiques pretén que les diputacions, el futur de les quals estava en dubte des de la recuperació de la democràcia, assumeixin la gestió dels ens locals que arrosseguin un dèficit inassumible i no puguin finançar determinats serveis. El Govern habilitarà barems que avaluen la capacitat econòmica de cada ajuntament i actuarà en conseqüència per garantir la prestació dels serveis públics bàsics. Vist així, no semblaria dolent com a punt de partida. Ara bé, a banda que caldria vigilar que la mesura serveixi per racionalitzar la despesa i no per afegir més esglaons a la ja gegantina Administració Pública, la realitat contradeix els principis democràtics que també haurien de regir l'administració local. La principal pretensió del govern del PP és enfortir les diputacions. És a dir, concedeix més poder a unes institucions els membres dels quals són designats a dit pels seus partits polítics mentre aprima uns ajuntaments que sí han de retre comptes als seus veïns cada quatre anys. La funció de les Diputacions, sobretot a Catalunya, és una altra. Per això, a les comarques gironines la nova llei ha estat rebutjada per totes les forces polítiques, excepte pel PP.
