un accident

09.01.2014 | 00:00
un accident
un accident

M'han regalat una tele d'alta definició, molt gran, en la qual la noia del telediari sembla que és dins del saló. A vegades sembla que sóc jo el que es troba dins de l'aparell. No sé, s'ha esborrat una mica la frontera entre el més enllà i el d'aquí. Ahir estava veient una pel·lícula, quan va aparèixer una mosca que a vegades semblava estar a l'altra banda de la pantalla i a vegades en aquesta. Era una mosca hiperreal, que planejava al voltant de les vores d'una tassa de cafè col·locada sobre una taula que formava part de la decoració de la pel·li. Però a estones, ja dic, passava misteriosament a aquest costat. Quan jo m'aixecava per fer les meves comprovacions, la mosca es convertia en una mosca de pel·lícula, però quan tornava a asseure'm tornava a la seva condició de real.
Poc després d'apagar la tele, una mosca va començar a donar voltes al voltant del meu cap. Deu ser la mosca de la pel·li, em vaig dir, perquè en aquestes dates, i menys amb el fred que fa, ja no hi ha un sol insecte viu a casa. Veurem el que aguanta. El cas és que l'endemà em vaig posar a veure una altra pel·li de l'oest, amb molt desert i molt bestiar moribund, i passada una estona es va manifestar la mosca, que havia passat la nit darrere d'un mirall. L'animal va sobrevolar la zona del saló que em separava de la pantalla i, en una d'aquestes, xac!, es va esmunyir en el desert. La pel·lícula era en blanc i negre, igual que la mosca, de manera que no es va produir cap distorsió.
Estic molt content amb aquesta tele. M'ha donat nous al·licients. Ara, per exemple, em poso corbata per veure el telediari, per respecte a la locutora, que no sé si em veu o no. Jo crec que sí, perquè a vegades llança mirades furtives a una zona o una altra del saló, fent després brevíssims gestos valoratius sobre allò observat. Quant als documentals sobre la natura, són una altra cosa, no tenen res a veure amb el que coneixíem fins ara. Notes la calor de la selva tropical i escoltes els moviments de l'herba. Quan els caçadors disparen, t'ajups instintivament, no sigui que et toquin. Ahir vaig veure un documental sobre aranyes. S'apreciava perfectament com les mosques queien en les xarxes i immediatament eren engolides per l'aranya. Em va semblar que hi havia caigut la mosca que se n'havia anat a viure a la pel·li de l'oest. Qualsevol dia, l'hi he dit a la meva dona, tenim un accident.

Enllaços recomanats: Premis cinema