Jo també comparteixo l'alegria per la disminució de víctimes mortals a les carreteres catalanes al llarg del 2013, any en el que, pel que sembla, s'ha batut un record històric en la reducció d'accidents mortals, encara que, ben mirat, la xifra de 168 persones mortes segueix fent basarda. Un any més, les autoritats responsables de la matèria han apel·lat al seny dels conductors per seguir en la bona direcció, i han recordat el reguitzell de causes habituals: distraccions, excés de velocitat, parc mòbil antiquat i mal mantingut,....
Curiosament però, en l'amplia casuística que envolta els accidents de trànsit mai s'inclou una realitat que deu formar part de l'origen de molts accidents. Mai he sentit cap autoritat responsable parlar de l'estat de les carreteres i de com aquest influeix en el nivell d'accidentalitat, perquè es clar, això seria tant com reconèixer que durant tots aquests anys de foscor econòmica, no s'ha invertit un euro en millorar i mantenir adequadament les vies de circulació del nostre país, i seria tant, com pensar que, per força, això s'acabarà traduint en unes carreteres pèssimes, antigues, perilloses i catastròfiques per a la vida de les persones.
Apel·lar al seny dels conductors és una mesura necessària, però també caldria apel·lar al seny de les administracions públiques alhora de resoldre els múltiples punts negres que encara queden i que segueixen sumant víctimes any rere any. I abans de caure en el parany fàcil de la satisfacció per la reducció de morts, potser que comencem a pensar que aquestes xifres poden ser circumstancials si es segueixen deixant les carreteres abandonades i la seva seguretat només pendent del grau de consciència i responsabilitat dels conductors que hi passen.
Ja sabem que en època de retallades cal establir prioritats i no cal confondre aquestes amb la febre d'or de començar a construir noves vides de circulació, només cal pensar en allò que ja tenim i que caldria mantenir.
