La llibertat d'expressió està protegida per una extensa jurisprudència als tribunals espanyols, però tot té un límit. Això és el que ha interpretat el titular del jutjat penal número 20 de Madrid amb la denúncia presentada per l'exconsellera de Salut i actual diputada del PSC, Marina Geli, contra el periodista Eduardo García Serrano. En el programa El Gato al Agua, de la cadena Intereconomía, va etzibar el següent a la política gironina: "Aquesta senyora és una marrana, una porca i està fabricant degenerats. Aquesta marrana els obliga (als menors) a remenar-se-la. Aquesta paia és una bandarra repugnant". El motiu era la web "Sexe Jove" creada per la Conselleria de Salut quan Marina Geli n'era la titular. És evident que es podia discrepar de la conveniència o no de crear aquesta pàgina a la web de la Generalitat, però Eduardo García Serrano va ultrapassar tots els límits admesos en la llibertat d'expressió i en el dret a exercir la crítica. Els insults eren gratuïts i no tenien cap ànim de discrepar; més aviat de vexar la consellera Marina Geli. Com diu la sentència, la intervenció del tertulià "constitueix una ofensa reiterada i greu" que va "més enllà de la pura desqualificació professional per entrar de ple en el terreny personal". És necessari remarcar dues qüestions sobre aquesta resolució. Primer que Marina Geli decidís denunciar García Serrano davant dels tribunals de justícia. En els darrers temps, sovintegen massa aquest tipus de programes i tertulians que es dediquen a injuriar i calumniar a tort i a dret emparant-se en la llibertat d'expressió. I, segon, que el jutge hagi dictat una sentència contundent. És probable que Marina Geli no arribi a cobrar mai la indemnització, però té més valor la victòria moral.
