Cartes

joan enric carreras mercader. bellcaire d'empordà.

Fins a novembre amb la mateixa cantarella? ai Mare de déu... quin suplici, uns que sí que ho farem i els altres que no ho podem fer... en Mas tindrà un munt de mesos la gent entretinguda i l'altre també perquè no parlem de l'atur i més coses... mentrestant les coses segueixen igual o pitjor, poca feina, molt d'atur, sense crèdit, ningú té un duro per gastar, i si el tenen el guarden "per al que podrà ser...". Les farmàcies no poden cobrar, a l'hospital treuen llits per no pagar hores extra, als jubilats els apujaran la pensió un 0,25%, la llum amunt amunt, el gas també, l'aigua també, la Renfe també... les faldilles també quan arribi el bon temps...

Algú hi veu una solució...? Quin calvari... tot plegat perquè quan arribem a novembre uns s'excusaran amb el que han fet els altres... "Nosaltres ho volíem fer però no ens deixen...." i l'altra banda dirà "Ja els vam dir que no es podia fer..." Els més agosarats ho faran SÍ o SÍ, però com que no tindrà validesa... tornarem a començar, i serà el peix que és mossega la cua.... en parlarem al novembre.

"La fraternitat, fonament i camí per a la pau"

Enric Barrull Casals. girona.

"La fraternitat, fonament i camí per a la pau". Aquest va ser el títol del primer missatge del papa Francesc per la Jornada Mundial de la Pau que, com és ja tradicional, es va celebrar el primer de gener.

El Papa, que desitja a totes les persones i pobles per aquest nou any, una vida plena d'alegria i d'esperança, afirmava en el seu missatge que, de fet, la fraternitat és una dimensió essencial de l'home i que sense ella és impossible la construcció d'una societat justa. I la fraternitat es comença a aprendre en el si de la família. "La família -diu Francesc-, és la font de to?ta fraternitat, i per això és també el fonament i el camí primordial per a la pau". No obstant això, sovint els fets, en un món caracteritzat per la "globalització de la indiferèn?cia", fan que a poc a poc ens "habituem" al sofriment de l'altre i que ens tanquem en nosaltres mateixos, contradiuen i desmenteixen a?ques?ta vocació.

La malaltia de la contradicció

Lluís Vilà. .

Els entesos diuen que fumar mata, no s'entén que es permeti vendre tabac. Els conductors no poden ultrapassar els límits de velocitat, però els cotxes poden superar amb escreix aquests límits imposats, caldrien limitadors en els vehicles, alguns ja en porten. Només són dos exemples, dels molts que hi ha en aquest món, en matèria de contradiccions que generen problemes greus a la nostra societat. Volem un món millor, reivindiquem una societat més justa, però no es fa prou; no es pot demanar justícia si la justícia porta la infracció en el seu ADN. Cap manifestació, ni cap ONG, ni cap organització internacional resoldran els problemes pels quals justifiquen les seves raons de ser si la contradicció no s'elimina. No ens podem queixar de la crisi si després estem feliços amb un augment de sou als mites multimilionaris, siguin esportius o de l'àmbit que sigui. Si el sistema trontolla no és per la injustícia pròpiament dita sinó per la contradicció que li és implícita. No s'hauria de culpar l'ésser humà de tots els desastres, les ments brillants que hi pugui haver en política i més amunt d'ella que expressin el seu potencial, de moment no s'evidencia amb lluentor.

Fer-se la tonta

Bernat Serdà Bertran. girona.

Afortunadament s'han superat ja els anys en què la falta de forma?ció, llibertats i drets de les dones les mantenia en una bombolla d'ig?norància, que permetia a alguns homes fer i desfer, des dels més petits afers domèstics o sentimen?tals, fins a les grans decisions o negocis.

Com que avui dia ja no es així i fer-se la tonta és opcional (actitud que alguna aplica per exemple com arma de seducció), penso que tant la societat com la justícia haurien de dir prou a utilitzar i admetre com a forma de defensa aquesta tècnica perversa, tal com estem tips de veure en els casos de les dones dels Millet, Montull, Bárcenas, Urdangarin, etc. quan són elles les primeres beneficiàries dels tripijocs i martingales de les seves parelles. O com passa en temes més greus, i també molt freqüents, de les que pretenen ignorar els abusos o maltractaments infringits als fills.

Un jutge de Reus ha obligat Catalunya Banc a tornar 18.000 euros en preferents. Per error en el teletip de l'agència EFE, el passat 8 de gener vam informar que l'entitat condemnada era CaixaBank.